El Vinyot.
Memòria i vida
(Projecte per al concurs d'idees "La plaça que vull",
treballat conjuntament amb Biel Sànchez)
“...I anirem lluny,
encadenats al pur atzar dels horitzons que mai no tanquen
amb pany i clau l’estímul del paisatge.”
M. Martí i Pol, l’Hoste Insòlit (1978)
Emmarcat entre muntanyes i torrents, Argelaguer es defineix per l’aigua i la pedra, que en dibuixen el paisatge tan singular. Aquest projecte neix de la voluntat d'integrar aquest patrimoni natural i patrimonial en la nova plaça del poble i, així, omplir-lo de vida.
Lectura Territorial
D’est a oest creua el riu Fluvià, que porta aigües del Collsacabra per morir a la Mar Mediterrània, definint tota la façana sud del territori i donant un sòcol viu al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Els seus afluents retallen l’àmbit del present concurs. En particular ens situem al Torrent del Vinyot, que creua el poble d’Argelaguer de nord a sud i connecta les muntanyes dels Pirineus amb els volcans de la Garrotxa.
El Torrent és un eix que articula l’activitat biològica, natural, històrica, patrimonial i cultural del territori que actualment es troba tallat de manera significant per l’A-26 que trenca tot el corredor biològic. Aquest projecte, doncs, s’enfoca cap a la recuperació dels seus valors que en defineix totes i cadascuna de les intervencions proposades.
La lectura del torrent no és només territorial, sinó també urbana, cosint els creixements dispersos del poble d’Argelaguer. Partint del corredor i el nou centre del poble, es dona continuïtat a les trames urbanes a partir d’estratègies d’urbanisme quirúrgic amb intervencions concretes i mínimes en l’impacte visual, però d’enorme implicació comunitària, cohesiva i relacional (entre persones i vers el paisatge). El nou centre del poble es col·loca entre teixits, assumint traces preexistents de totes direccions i potenciant recorreguts, connexions, visuals, activitats i espais de relació, alhora que interpreta les necessitats del seu entorn directe i en busca solucions arquitectòniques i urbanes sensibles i properes.
Les seccions que es proposen representen com es connecten les cotes urbana i natural, mitjançant l’adequació de les escales existents i la millora de camins i recorreguts descoberts. El paviment seleccionat, drenant, d’àrid gros, en permet la permeabilitat i aconsegueix que es difumini entre la vegetació per a la integració transitòria amb el teixit natural, obtenint un paviment gradual que va desapareixent a mesura que s’accedeix a entorns naturals.
Resseguint el torrent es dibuixa un nou camí, contenint les terres i així adequant el terreny per a afavorir-ne el passeig. Baranes, bancs, taules i cadires apareixen en punts estratègics per a qui hi deambula i vol aturar-se a gaudir de l’entorn i la companyia. En cap cas hi ha afectació al desenvolupament natural del Torrent, al contrari, es busca emfatitzar-lo reforçant punts clau del recorregut paral·lel per a poder gaudir-lo en la seva plenitud i que sigui el més accessible possible.
Sostenibilitat i Perspectiva Integrativa
La sostenibilitat s’entén en el projecte com a un procés integral (social i ecològic) que treballa en la cohesió social, l’accessibilitat i la preservació de l’entorn natural i patrimonial. Aquesta voluntat travessa totes les decisions, des de les més territorials fins als elements constructius, i es basa en cinc estratègies fonamentals:
1- Recuperar i crear nodes biològics que lliguin el territori a partir de vegetació autòctona, així com pujar el verd a la plaça dura a partir de difuminar els paviments i el creixement de trepadores per la pèrgola de fusta.
2- Mantenir i protegir els recorreguts hidrològics, recollint l’aigua de la plaça i aprofitant-la per als horts comunitaris i implantant paviments drenants i respectuosos amb el medi ambient i el terreny vegetal.
3- Dignificar i millorar els espais productius (horts) per a la seva funció d’abastiment i, especialment, de relació inter-generacional a partir de l’agricultura i el treball de la Terra.
4- Apostar per infraestructura d’accessibilitat universal que permeti gaudir dels espais des de qualsevol condició física i mental i a la canalla viure’ls sense perills. Espais ben senyalitzats, il·luminats i sota la premissa de “veure i ser vista” per a evitar punts negres en els recorreguts i pèrdues de control espacial.
5- Aprofitar la construcció del nou equipament per instal· lar-hi una planta fotovoltaica integrada en la volumetria de l’edifici.
La nova plaça
El nou Centre d’Argelaguer neix amb la consolidació de la Plaça de la Generalitat on s’hi acumulen totes les activitats potencials de les entitats, col·lectius i individualitats que conformen el poble. El nou equipament aprofita l’estructura existent de formigó, remarcant la direccionalitat dividida entre dotar de vida la plaça i obrir-se cap a les vistes al Parc Natural.
Estratègicament es buida la cantonada nord-est de l’edifici per a crear-hi un porxo d’accés tan a l’equipament com a la plaça des del Carrer de les Acàcies i aconseguir connectar la seva traça circulatòria horitzontal amb la vertical del Carrer dels Perers.
La planta soterrani s’enllaça amb la passera que aboca al parc mitjançant grades vegetals que permeten l’accés del verd a la plaça i integren les torres de ventilació existents.
Com a remat superior, la coberta es resol a dues aigües de la mateixa manera que les construccions típiques del poble, alhora que ens permet instal·lar-hi les plaques fotovoltaiques orientades i integrades en el volum de l’edifici.
La plaça atrau les traces vegetals del Parc de la Premsa i les incorpora en el seu paviment, que es difumina en funció de l’activitat i necessitat de l’espai. A més, del seu punt més dur en creix una pèrgola que escala la presència de l’equipament, puja l’ombra dels arbres del Parc i genera espais d’estada i activitat confortables en totes les èpoques de l’any.
Finalment, posant en valor el patrimoni i les veus expressades al llarg del procés participatius, es recupera el pou de Can Quei de manera simbòlica i es projecta una font singular com a fita de la plaça i inici del recorregut de les aigües.
