top of page

La Coromina

Tres cases en una

Vilanova de Sau, 2023

Del cor de les Guilleries,

                         sortirà un gran espetec

Que en faran ressons de guerra

                         Les parets de Tavertet

 

Des de Sau a la Cellera

                         Des del far al Matagalls

El trabuc d'en Serrallonga

                         Tornarà als amagatalls

 

Torna, torna, Serrallonga! [...]

Torna, torna, Serrallonga, Els Esquirols, grup de folk català (1980)

 

 

Enmig del camp, terra d’antics bandolers i pagesos, entre el poble i el pantà, s’alça una antiga finca de camp. Una gran casa familiar vora el pantà de Sau, La Coromina, que ara es reinventa per donar cabuda a dues famílies. Una de les meitats, oblidada i tancada des de feia anys, s’ha de transformar i adaptar als nous usos.

002.jpg

Projecte

Una família amb els pares i dos fills grans. Una casa gran amb tres pisos potencials. El repte? Aconseguir tres cases en una. Tres espais habitables i confortables, privatius i amples, que comparteixin els espais comuns on poder reunir-se tota la família. Aprofitar al màxim els recursos que ens ofereix la preexistència per aconseguir un equilibri entre privacitat i comunitat familiar que permeti a aquesta nova casa respondre als màxims usos futurs que es poden preveure.

Emplaçament acabat_net.jpg

L'estat inicial del mas potser us farà una mica de "por" quan veieu les fotografies però pels nostres ulls era un món de possibilitats enorme! Els espais generosos, visuals llargues entre sales, lluernaris que donen llum abundant, les vistes idíl·liques... unes condicions de partida excel·lents per a un projecte d'arquitectura motivador! 

Com podeu veure a les fotografies següents, calia molta feina per fer habitable l'espai. Però l'arquitectura tradicional envelleix amablement, i recuperar el patrimoni edificat (voltes, arcs, maó vist, bigues de fusta, teules, etc) va passar a ser la nostra prioritat. Com a col·lectiu ens és essencial treballar amb les preexistències com a matèria base, no només per un tema econòmic (que es nota) sinó també per recuperar la memòria viva dels espais i el territori. En aquest projecte hem tingut la gran sort de topar-nos amb una edificació que conté una riquesa patrimonial enorme, i ha sigut molt instructiu i valuós poder destapar-ne les capes històriques i fer-ne pals de paller del projecte.

Aquesta recuperació patrimonial comença, com és habitual, amb un estudi patològic i arquitectònic de l’estat de la casa. Això ens permet identificar les peces clau del projecte! I descobrim un tresor: el sota escala!

Antigament aprofitat com a magatzem i sala d'instal·lacions, amagava una volta catalana en perfecte estat. Un element arquitectònic en perill d'extinció que va passar a ser l'eix sobr el que estructurar l'espai. Com podeu veure en la imatge/collage següent aquest element patrimonial es recupera, es destapa i ara ens permet connectar els dos espais de planta baixa (la cuina i el menjador) per unificar espais i transformar una planta completament parcel·lada en unitària. L’escala es despulla per alliberar espai al seu voltant, posant en valor el patrimoni constructiu existent i donant amplitud i llum a la nova llar.

L’arquitectura també ha de saber adaptar-se als ritmes, capacitats i voluntats de qui hi viuran. D’aquesta manera, apliquem la variable temps en el projecte. La finca disposa de tres pisos; una planta baixa a nivell d’accés, en molt mal estat; una planta primera ja rehabilitada en el passat; i per últim, una planta inferior fruit del desnivell, que eren les antigues quadres del mas. Així doncs, el projecte contempla la totalitat de la parcel·la, però es fragmenta en fases perquè, poc a poc, la família pugui anar ampliant el nou refugi. De moment, s’adapta la totalitat de la planta baixa per a poder fer-ne ús complet, amb tres habitacions funcionals per la família. En un futur, i quan les energies i la economia ho permetin, la planta inferior s’afegirà a la casa existent per ampliar aquest refugi enmig de la natura.

I a partir d'aquí a gaudir, us deixem un recull de fotografies de l'estat final del pis intermig (el que de moment s'ha rehabilitat i conté la volta catalana) per a que podeu veure com ha quedat. Un exercici interessant és anar comparant l'abans i el després, perquè el canvi, en aquest cas, és extraordinari! A les primeres fotografies podem veure com el sota escala, com dèiem un espai dedicat a magatzem antigament, es recupera per a ser l'element protagonista de l'espai d'accés i connector de tot el llarg de la planta. Aquest element que potser antigament era un recurs habitual de construcció, avui en dia és un valor afegit que ens consta que la família el té en molt alta estima, i és això el que necessitem, estimar el patrimoni, destapar-lo, donar-li presència, fer d'aquest meravellós passat de paleteria catalana un element clau de l'arquitectura actual.

bottom of page