L'ESTOL de la Participació
La Pedagogia aplicada a la Participació per a la construcció de l'entorn en col·lectiu és una de les eines més interessants que s'han proposat en les últimes dècades. Experiències educatives com Summerhill o projectes i teories de John Habraken i posteriorment de Markus Miessen demostren que l'autonomia de la població i, sobretot, de les més petites, és possible per a dissenyar els entorns vitals, socials i educatius.
Per sort avui en dia ens trobem més aprop de les pràctiques que treballen en l'autonomia i la gestió col·lectiva com a prioritats en el devenir dels projectes arquitectònics i urbans. Ens referim a treballar per a l'empoderament de grups socials a la recerca d'uns objectius comuns: re-pensar el pati de l'escola, configurar els camins de casa a l'escola per a fer-los més segurs i agraïts, dissenyar els futurs espais de vivència com cases, casals, centres cívics, parcs, etc. Parlem de participar de manera activa i efectiva en la construcció (ideològica i física) del nostre entorn.
Aquesta "idea" no és més que aplicar la perspectiva de gènere en les pràctiques quotidianes de l'arquitectura i l'urbanisme. La voluntat ferma de reconèixer les persones, els éssers vius i l'ecosistema com a centre neuràlgic de tot projecte, amb la cura i la responsabilitat de bandera.
És per això que sempre treballem a partir d'una branca que anomenem "ESTOL - Pedagogies de l'Autogestió", des d'on obrim línies d'estudi de la participació i creem eines d'empoderament i treball col·lectiu.
