PROCÉS PARTICIPATIU PER A LA DEFINICIÓ
El procés participatiu del parc de Can Llaurador s’ha construït sobre una mirada que entén l’espai públic com una realitat complexa, relacional i viva. El parc no és només una superfície verda o una suma d’elements físics, sinó un lloc on es creuen pràctiques quotidianes, memòries, conflictes, desitjos i formes diverses d’habitar. A més, es troba en un enclavament especialment important dins de la visió de futur i creixement del municipi, amb potencial de convertir-se en un nucli neuràlgic d'activitat.
Des d’aquesta perspectiva, el procés no s’ha plantejat únicament com un mecanisme de recollida d’opinions, sinó com un espai de reflexió col·lectiva orientat a comprendre, imaginar i orientar la transformació del parc amb criteris compartits.
Els objectius generals que han guiat el desenvolupament del treball han estat:
-
Entendre com es viu avui el parc i què s’hi troba a faltar, incorporant tant l’anàlisi tècnica com l’experiència quotidiana de les persones usuàries.
-
Imaginar nous usos i maneres de conviure-hi, ampliant les possibilitats actuals i detectant potencials infrautilitzats.
-
Donar veu a totes les edats, gèneres i col·lectius, posant especial atenció a aquelles mirades sovint menys representades en els processos de transformació urbana.
-
Construir una proposta col·lectiva que ajudi a orientar futures millores, generant una base sòlida per a la presa de decisions.
Aquest plantejament parteix d’una convicció compartida:
‘‘Un espai públic no és només un lloc, és la manera com el vivim juntes.’’
Així, el procés ha buscat reforçar la dimensió comunitària del parc i posar en relació la diagnosi física amb les dinàmiques socials que el travessen.
ANÀLISI I DIAGNOSI
Els quatre eixos de treball parteixen d’una mirada ecosòfica de l’espai públic. El concepte d’ecosofia planteja que les qüestions ambientals, socials i subjectives no es poden abordar de manera separada, sinó que formen part d’un mateix sistema interconnectat. En aquest sentit, transformar un parc no implica únicament modificar-ne la forma física, sinó també revisar les relacions que s’hi produeixen: entre persones, entre espècies i entre la comunitat i el seu entorn.
Aquesta perspectiva entén el parc com un ecosistema complex on conviuen dimensions ambientals (clima, vegetació, cicles naturals), dimensions socials (usos, convivència, accessibilitat) i dimensions simbòliques i afectives (pertinença, memòria, identitat).
La primera fase del procés s’ha centrat a entendre com es viu actualment el Parc de Can Llaurador i quines necessitats, inquietuds i oportunitats hi identifiquen les persones que l’utilitzen. Per fer-ho, s’han combinat eines d’anàlisi tècnica amb espais de participació ciutadana oberts a tota la població. A través de tallers, trobades amb entitats i equipaments, entrevistes i accions de carrer, s’han recollit experiències, percepcions i propostes de persones de diferents edats i perfils.
Aquest treball participatiu s’ha complementat amb una anàlisi observacional del parc, que ha permès estudiar aspectes com els recorreguts habituals, les zones més i menys utilitzades, la relació amb els equipaments de l’entorn, les condicions d’accessibilitat, la presència de vegetació, el mobiliari existent o la percepció de seguretat. La superposició de totes aquestes capes d’informació ha ajudat a identificar tant les problemàtiques actuals com els potencials de transformació de l’espai.
De la diagnosi compartida n’han emergit alguns reptes principals: la forta linealitat dels recorreguts, l’existència d’espais infrautilitzats, la manca d’infraestructures que afavoreixin l’estada i la convivència, les dificultats de relació entre el parc i la vida comunitària del municipi, així com la necessitat d’incorporar una mirada més atenta als cicles ecològics i a la biodiversitat. A partir d’aquestes conclusions s’ha construït la proposta de futur del parc, orientada a convertir-lo en un espai més habitable, inclusiu, biodivers i arrelat a la vida quotidiana de Teià.
PROPOSTA
La proposta resultant del procés planteja una transformació progressiva del Parc de Can Llaurador amb un objectiu clar: passar d’un espai principalment de pas a un lloc d’estada, trobada i vida comunitària. Per aconseguir-ho, es proposa reforçar la identitat del parc com a gran espai verd del municipi, millorant-ne els accessos, les connexions internes i la relació amb els equipaments i barris del seu entorn. La consolidació dels camins més utilitzats, la millora de la il·luminació i la creació de nous recorreguts transversals han de permetre un parc més accessible, segur i amable per a tothom.
Un segon àmbit d’actuació se centra en l’habitabilitat dels espais. La proposta incorpora noves àrees de descans, trobada i joc distribuïdes al llarg del parc, amb mobiliari divers, zones d’ombra i espais adaptats a diferents edats i formes d’ús. Destaquen actuacions com la creació d’una àgora lúdica, l’activació de la plaça vinculada a la biblioteca, la millora de l’skatepark i la incorporació de nous espais per a la convivència quotidiana, les activitats culturals i la vida associativa.
La proposta també aposta per reforçar la dimensió ecològica del parc i la seva capacitat educativa. La preservació de les zones més naturals, la potenciació de la biodiversitat, la incorporació d’espais sensorials vinculats a la vegetació i la posada en valor dels cicles de l’aigua, els residus o l’energia formen part d’una mirada que entén el parc com un ecosistema viu. En aquesta línia, també es planteja una millor ordenació dels espais destinats als gossos per afavorir una convivència més equilibrada entre persones, animals i entorn natural.
Finalment, la proposta entén el parc com una infraestructura comunitària al servei del poble. Elements com la possible guingueta, els espais polivalents per a fires i activitats, les connexions amb la biblioteca, les escoles i els equipaments propers o la incorporació d’espais apropiables per part de la ciutadania busquen afavorir noves formes de relació, trobada i suport mutu.
Aquest document no és un projecte executiu ni una imatge tancada del futur parc, sinó un full de ruta compartit que recull les aspiracions i necessitats expressades durant el procés. Una base sobre la qual continuar treballant, prioritzant i fent realitat, de manera progressiva, un parc construït des del coneixement, l’experiència i els desitjos de la comunitat de Teià.
