(re) PENSEM EL PATI DE L'ESCOLA FABRA D'ALELLA
(Curs 2023/2024)
L’escola Fabra inclou infantil i primària, fet que per nosaltres sempre és un repte ja que cal tenir en compte les necessitats d’edats i agents molt diferents.
L’edifici que ocupa actualment l’escola Fabra és de 2011, és a dir és de construcció relativament nova. Es situa a l’avinguda del bosquet, en una situació propera al centre del poble però alhora deslligada de la densitat de carrers i edificis. Aquesta situació permet que la superfície de pati sigui alta i presenti unes bones condicions de llum i obertura en comparació amb moltes altres escoles que es situen en contexts urbans densos i/o edificis antics.
El recinte escolar té una geometria irregular que s’estructura a partir de dos edificis que es col·loquen en la parcel·la de forma longitudinal: l’edifici de la Vinya (Infantil) i el del Bosquet (Primària). Es tracta d’una parcel·la amb un desnivell considerable en baixada direcció al mar, fet que es resol amb un joc en secció tant dels edificis com dels espais exteriors.
La col·locació dels dos edificis en la parcel·la genera diferents bosses d’espais exterior / pati amb uns condicionants concrets cadascuna i en diferents nivells de topografia. Així doncs, i seguint els criteris d’ús actual que parteixen sobretot de la proximitat de cada bossa a les aules d’uns cursos concrets, els espais de pati es defineixen a partir de l’esquema que trobareu a continuació.
ANÀLISI
A partir de presentacions per a donar a conèixer el procés a tots els agents del centre, tallers dinamitzats, tallers autònoms… Dibuixos d’infants, d’adults, esquemes, mapes…. En aquesta fase busquem recollir la major quantitat d'informació possible entorn l’espai tant físic com social on ens trobem. Així, podem veure quines línies de treball són d’interès més col·lectiu i tenen més potencial per a tirar endavant.
A partir del treball acurat durant la fase d’anàlisi es defineixen els següents espais i particularitats concretes a les quals caldrà donar resposta durant les fases futures:
PATI DE MAR
El pati de mar és on es situa l’accés més representatiu al centre i té una superfície aproximada de 2.200m2. Actualment és utilitzat per l’alumnat de 1r, 2n i 3r de primària. Té una geometria força longitudinal, fet que dificulta que els diferents espais del pati es relacionin entre ells i que hi hagi zones que s’entenguin més com a espais de circulació.
Es tracta d’un pati amb una superfície correcta en relació amb l’alumnat que l’ocupa però amb un desequilibri en l’interès que generen les diferents zones a la canalla. Cal doncs que tots els espais tinguin un caràcter lúdic o pedagògic particular.
Cal treballar en la connexió d’espais que actualment queden desvinculats de la resta, ja sigui per barreres físiques o per interferències entre activitats.
PATI DE MUNTANYA
El pati de muntanya es situa a la part posterior del centre i té una superfície aproximada de 1.500m2. Actualment és utilitzat per l’alumnat de 4t, 5è i 6è de primària. A nivell de geometria és un pati agraït ja que és obert i a un mateix nivell. Té un problema de concentració d’ús en determinats espai i un clar protagonisme de la pista.
Caldria treballar la pista en sí i la seva relació amb la resta d’espai que porta a conflictes i sensació d’inseguretat per pilotades. Cal també potenciar el caràcter natural i de refugi de la zona de taules i augmentar l’oferta de mobiliari social i activitat de motricitat mitja. Per a potenciar, hi ha la presència de vegetació dels marges.
PATI INFANTIL
Es tracta d’un espai d’aproximadament 1.000m2 que s’organitza a partir de diferents nivells (pati posterior a l’edifici, cota aules, cota pati). Això pot suposar una barrera però també una oportunitat per a pensar en connexions més originals i lúdiques.
El principal objectiu en aquest espai ha de ser convertir en útils tots els racons del pati, ja sigui per a les hores d’esbarjo o com a aules exteriors d’experimentació amb plantes, materials...
Les intervencions que tinguin lloc en el pati central han de permetre deixar espai lliure per al joc espontani.
ESPAIS AMB POTENCIAL
La geometria dispersa de l’edifici porta a què hi hagi molts racons que actualment tenen un caràcter residual o secundari que podrien ser repensats per a convertir-se en espais útils ja sigui d’esbarjo o d’interès pedagògic en general.
Tots aquests espais són interessants perquè permeten aportar riquesa i donar resposta a algunes de les necessitats observades sense requerir de grans intervencions. A part, hi ha altres estratègies més relacionades amb la gestió (com per exemple nou material de joc o dinamització del pati) que comentarem més endavant.
Totes aquestes particularitats i observacions respecte als diferents espais donen lloc a una llista d’objectius als quals donar resposta durant la fase següent. Seguim!
DIAGNOSI
Els objectius de la fase de diagnosi, com comentàvem, venen definits per les conclusions extretes en la fase d’anàlisi. A partir d’aquí, es busca definir les zones d’actuació prioritàries, investigar les diferents línies de resposta a les necessitats observades i acotar les línies de treball. Partint dels espais potencials identificats al llarg dels exercicis d’anàlisi, el que fins ara havien estat esbossos i idees situades “a grosso modo” van començar a guanyar intenció i donar forma al què podria succeir a cada espai. Taules, bancs, color, aigua, arbres i plantes, materials agraïts al tacte, nous jocs... el nou pati va prenent forma!
Amb professorat, PAS i famílies es fa una sessió de treball i co-creació que es centra en les 6 grans problemàtiques observades durant l’anàlisi. Així, aquests equips mixtes sumen esforços per pensar el màxim d’estratègies que per a fer viables els objectius. Concretament, els camps que prenen força i que donen lloc a les diferents taules de treball són CLIMA, BIODIVERSITAT, ACTIVITAT I ACCÉS. Aquest treball es planteja de forma col·lectiva i entre agents que viuen el dia a dia de l’escola de forma molt diversa, per a poder tenir una visió més global i inclusiva de la vivència de l’espai. Cada camp d’interès es converteix en una taula de treball on en petit grup, i a partir d’una taula amb preguntes i un dibuix del pati, desenvolupen debats que es tradueixen en propostes i observacions llançades a l’aire.
Valorant cadascuna de les propostes en conjunt amb la resta per tal de fer-les viables i que el projecte final tingui un sentit global, les línies de treball i prioritats es van clarificant per poder donar pas, en la fase final de materialització, a una proposta elaborada per l’equip tècnic. El principal repte és, en aquest moment, investigar com les diferents propostes que s’han anat llançant a l’aire interactuen entre elles, quines en són les seves característiques més concretes, quin espai ocupen dins el pati, quines opcions d’activitat ofereixen, etc.
PROPOSTA
Valorant cadascuna de les propostes en conjunt amb la resta per tal de fer-les viables i que el projecte final tingui un sentit global, les línies de treball i prioritats es van clarificant per poder donar pas a una proposta concreta. El principal repte és, en aquest moment, investigar com les diferents propostes que s’han anat llançant a l’aire interactuen entre elles, quines en són les seves característiques més concretes, quin espai ocupen dins el pati, quines opcions d’activitat ofereixen, etc.
Les principals estratègies que s'han treballat en la proposta, i que trobareu definides en els esquemes i imatges inferiors, són les següents:
-
Lectura climàtica.
En el context de crisi climàtica en el què ens trobem no podem no posar al centre les estratègies de confort climàtic a partir de mecanismes naturals. Així, la pròpia ombra i insolació del pati al llarg de l’any ens porten a pensar en la necessitat d’una diferent utilització dels espais en funció de l’àpoca de l’any. Aquest punt va lligat al següent, doncs per a un ús que posi el confort climàtic al centre cal que tots els patis siguin igual d’interessants per a totes les edats.
-
Pati unitari.
Actualment l’ocupació del pati es distribueix per cursos i això porta a una estigmatització de la infraestructura. Per recolzar la lectura climàtica anterior i permetre que tots els patis siguin interessants per a totes cal, a banda d’incorporar diferents elements de mobiliari, joc, etc. millorar les connexions entre els espais que actualment es troben desvinculats.
-
Activació d’espais potencials.
Com comentàvem en el punt d’anàlisi, la forma geomètrica dispersa de l’edfici genera molts racons que actualment es troben en desús i que tenen gran potencial de millora a partir d’accions senzilles.
-
Reforç de la infraestructura verda.
L’infraestructura verda de l’escola és un privilegi però, a causa de la manca de manteniment durant tants anys, actualment el sòl no disposa dels nutrients suficients com perquè l’arbrat existent creixi de forma frondosa. Així doncs, més enllà de la plantació de nou arbrat o vegetació, és important “curar” l’actual i fer del pati un espai resilient en aquest sentit.
-
Contacte amb l’entorn urbà.
L’escola es troba en un entorn ric a nivell d’equipaments educatius i amb espais públics que tenen el potencial com per convertir-se en importants centres de sociabilització dins de la ciutat. Activar aquests espais adjacents al centre és una gran oportunitat doncs a nivell urbà.
Així doncs, el pla general d’intervencions que es presenta contempla tot allò que s’ha anat posant sobre la taula i porta a pensar en materialitzacions més concretes, valoracions econòmics i de calendari. Es tracta d’un un full de ruta que la comunitat educativa ha d’estudiar amb cura i fer-ne una valoració per a veure quins punts prenen més força i començar a fer realitat el nou pati. Us anirem informant!
