EL PROCÉS

​

El principal repte del procés, en aquest cas, era el temps. La previsió era poder dur a terme les principals obres de renovació durant l’estiu i això requeria, per una banda, una gran coordinació entre els agents participants i, per altra, una optimització de les fases del procés sense que això impliqués una pèrdua significativa del grau participatiu.

​

El procés resultant va permetre implicar tots els cursos del centre -amb l’excepció d’infantil, ja que el treball amb els més menuts requereix de més cura i temps-, professorat, personal del centre i famílies.

​

Les principals observacions que van prendre forma a través de dibuixos, mapes, debats... van ser les següents:

• L’alt gruix de conflictes es troba a la pista (segons un 73% de l’alumnat de 2n cicle de primària i un 68% de l’alumnat d’ESO). Els cursos més petits (1r cicle de primària) fan un menor ús de la pista i, per tant, identifiquen principalment el porxo com a espai conflictiu.

• Només un 28% consideren la segona pista com a espai on fan esport. A la percepció de l’alumnat és actualment una zona mancada de caràcter i interès.

• Actualment, el pati és un espai molt unitari en el sentit de què no hi ha diferents racons o ambients. Això porta a una dificultat per a identificar espais de caire més tranquil i/o on poder estar sol/a en cas de necessitar-ho. Les respostes de l’alumnat ho demostren.

• A nivell gràfic es pot observar la sobredensificació dels marges i, per tant,  la importància d’equilibrar els usos i els espais.

• Son molt pocs els alumnes que identifiquen l’acció de “jugar” en el conjunt del pati. Això és, segurament, per la manca d’oferta d’elements de joc i de racons de diferent caràcter i ritme dins del pati.

​

Donar resposta a aquestes qüestions va convertir-se en l'objectiu dels tallers de diagnosi i proposta.

PROPOSTA

​​

Valorant cadascuna de les propostes en conjunt amb la resta per tal de fer-les viables i que el projecte final tingui un sentit global, les línies de treball i prioritats es van clarificant per poder donar pas a una proposta concreta. Les principals estratègies que s'han treballat en la proposta, i que trobareu definides en els esquemes i imatges inferiors, són les següents:

​

• ​La múltiples motricitats.

Les activitats que duen a terme al pati al llarg de l’any des de l’escola (festivals, competicions esportives, etc.) fan que sigui important mantenir una de les dues pistes. La segona pista, però, es fragmenta en diferents espais definits les accions motriu principal que es poden dur a terme en cadascun. En etapes de creixement, l’educació física completa va molt més enllà del “córrer” i “xutar una pilota”. Incorporar elements on enfilar-se, balancejar-se, fer equilibris... és molt enriquidor!

​

• Activació d’espais potencials.

El conjunt de l’escola està format per diversos edificis que, entre ells, generen racons i espais que fins ara han estat oblidats. La proposta incorpora l’activació de terrasses i d’espais comuns amplis que fins ara estaven destinats únicament a circulació.

Aquest punt implica també dignificar espais que tot i ser utilitzats ara mateix es troben descuidats i/o mancats de caràcter i que, per tant, l’alumnat identifica com a conflictius. Una intervenció, en aquesta línia, és millorar la il·luminació del porxo del C/Creueta i dotar-lo de mobiliari social per a convertir-lo en un espai de relació i descans.

​

• Naturalització del pati i lectura climàtica.

S’incorporen petites zones verdes on el formigó deixa espai a materials més naturals com és el cas de la sorra, el suro, l’escorça... I on pren protagonisme la presència de vegetació. Així, el pati no només passa a ser un espai més sa i enriquidor a nivell de textures sinó que deixa de ser una gran superfície de formigó que irradia calor la majoria de l’any.

En el context de crisi climàtica en el què ens trobem no podem no posar al centre les estratègies de confort climàtic a partir de mecanismes naturals. A part de la vegetació, s’activen els grans porxos preexistents com a zones d’ombra ja existents i s’incorporen tendals en aquells racons més asollellats i on l’activitat prevista ho permet.

​

​

Així doncs, el pla general d’intervencions que es presenta contempla tot allò que s’ha anat posant sobre la taula. Es tracta d’un un full de ruta que la comunitat educativa ha d’estudiar i valorar amb cura per a què, mica en mica, vagi fent-se realitat. Quines ganes de veure el canvi!