CREACIÓ COL·LECTIVA AL PATI DE L'IES INTERM. DEL PENEDÈS
(Curs 2023/2024)
El punt de partida del treball amb l’alumnat era diferent als processos participatius als quals estem habituats com a equip. En aquest cas, aterràvem a una aula de 12 alumnes del PDC (Projecte de Diversificació Curricular) de 3r d’ESO que ja havien estat duent a terme un primer anàlisi de les necessitats del pati.
Així doncs, si ja hi havia un esbós de quin havia de ser el programa... quin era el repte? Doncs fer realitat aquests canvis de forma plegada! Si pensem en una acció tant bàsica com pot ser la de seure de segur que se’ns acudeixen moltes formes a partir de les quals donar-hi resposta. Bancs, cadires, tamborets, graons... I el mateix passava amb el nou pati!
L’objectiu del procés era, doncs, dissenyar de forma col·lectiva una resposta a les necessitats prèviament observades i definir-la tècnicament per tal que pogués ser construïda amb tallers oberts a tot l’alumnat del centre.
PROCÉS CREATIU
Per a fer interessant i accessible el procés creatiu als joves, l’esquema de treball que vam plantejar va seguir una lògica inversa a l’habitual tot partint del mètode del “learning by doing”. Es tracta d’un mètode de creació actiu en el qual els aprenentatges són fruit de l’experimentació i l’observació, de l’acció. En aquest cas, el valor del “fer fent” no requeia tant en el component teòric sinó en com la realitat del “canvi” passa a formar part del procés creatiu des d’un inici i per tant les observacions que condueixen a les conclusions finals són més palpables.
Amb aquestes idees ens vam plantar a la primera sessió amb travesses de fusta de 2m per activar ja l’espai del pati i començar a pensar en possibles distribucions, usos, diàleg de situacions... Una sessió divertida i inspiradora que va donar el tret de sortida a un mes de treball amb maqueta, collages, dibuix, etc. que van anar dibuixant mica en mica la proposta final.
Les premisses que havia de contemplar el disseny eren clares:
-
Realitat de l’espai i els seus usos. Calia pensar en com la proposta que es fes interactuava amb els espais lectius, en l’estat de les preexistències, etc.
-
Autoconstrucció. La primera fase de la materialització es faria en uns tallers oberts a tot l’alumnat de l’escola. Per tant, calia pensar en mètodes constructius i detalls accessibles a nivell de material i posada en obra.
-
Temps (a curt i llarg termini). Fer una lectura completa de l’espai permet tenir un projecte de futur a seguir i que la força de la proposta no sigui només allò immediat sinó també tots els camins que obre per seguir millorant i activant l’espai.
PROJECTE
Així doncs, i abraçant aquestes premisses, el projecte resultat de tot el procés viscut activa diferents focus del pati tot aprofitant les preexistències i potenciant les connexions ja existents. Es situa una franja de jardinera i bans que facin de filtre entre l’activitat més moguda i sorollosa del pati i l’interior de les aules, una zona de taules on poder esmorzar i jugar i una tercera part en forma d’àgora a la part superior del pati que permeti no només relacionar-se amb les companyes durant l’estona d’esbarjo sinó també poder fer classe a l’exterior.
Incorporant la variable temps, la materialització d’aquestes intervencions anirà esdevenint mica en mica i, en aquesta primera fase, són les jardineres socials les què van prendre forma a partir de tallers oberts a tot l’alumnat de l’institut.
CONSTRUCCIÓ
Posar-nos mans a l’obra conjuntament amb les joves és una fase del procés molt enriquidora doncs veure com mica en mica es fa realitat allò que porta temps dibuixant-se en la imaginació és molt emocionant!
Però els tallers de construcció són dies no només de celebració sinó també d’aprenentatge on s’aprèn a utilitzar les eines, a entendre les propietats dels diferents materials, a interpretar els plànols i estudiar els detalls constructius del projecte... A mesura que avancen els dies, l’alumnat va coneixent millor el mètode de treball i per tant agafant confiança en elles mateixes i guanyant autonomia en la presa de decisions.
Així, el sentiment de pertinença al nou espai que s’ha creat no rau només en sentir-se escoltat durant la fase de disseny sinó que el vincle amb el projecte és total!
RESULTAT
Amb ganes de què al llarg d'aquest nou curs arrelin les plantes aromàtiques i els nous arbres per a potenciar el caràcter verd i de refugi de l'espai, la intervenció s'ha convertit ja en un nucli important de relació i de "baixada de revolucions" en el què és la dinàmica del pati.
El resultat físic però és el de menys en aquest cas! Tot el procés viscut ha estat molt enriquidor tant pels joves com per nosaltres, la confiança que es va començar a treballar en el moment en què posàvem en valor les seves idees i aportacions es va traduir en l'autonomia en la presa de decisions que van demostrar durant la fase de construcció. Fent així realitat tot el què havien pensat i dibuixat amb el nostre acompanyament.
