(re)PENSEM EL PATI DE L'IES MARTA ESTRADA (Cursos 2018/2020)
CURS 2018/2019
El procés per repensar el pati de l'’institut Marta Estrada de Granollers és la primera ocasió on el treball de la participació travessa clarament la frontera de les mancances espacials i/o materials de l’entorn per donar protagonisme a l’anàlisi de les diferents activitats i dinàmiques que s’hi produeixen.
Aquesta metolodogia neix de la necessitat de l'institut d'activar el seu temps d'esbarjo ja que es tracta d'un espai monòton, sense propostes ni vida. Concretament, i com passa en moltes escoles i instituts, les jerarquies i diferències (tant espacials com relacionals) imposades per el predomini del futbol van conduir a la supressió d'aquesta activitat. Sense una pedagogia sobre els motius que condueixen a aquesta decisió i un treball per a aportar noves opcions i actituds al pati però, els conflictes no desapareixen sinó que van en augment,
Per tant, l'objectiu principal d'aquesta primera fase del procés és ampliar el ventall d'activitats de lleure que es poden realitzar al pati. Aquest fet no treu que siguin necessaris un seguit de canvis i millores en l'espai físic ja que el disseny d'aquest té un rol actiu en les dinàmiques que s'hi produeixen. Així a tall d'exemple, la manca de mobiliari impossibilita l'aparició de nous jocs que requereixen de taules o la manca de vegetació i color construeix espais grisos que afecten a l'emocionalitat dels joves.
Així doncs, podríem dir que les preguntes que es van plantejant en tot moment giren entorn al QUÈ - oferir eines i material per ampliar l’àbac de possibilitats lúdiques al pati- i al COM -treballar les relacions que es generen en el pati i com les diferents activitats les condicionen-.
La reverberació del procés cap a la resta de cursos serà vital no sols durant el curs present sinó també durant els vinents, per tal que aquestes noves maneres d'entendre i viure l'espai destinat al lleure prenguin més presència mica en mica.
El treball es va centrar en el segon semestre del curs, i va constar dels 4 blocs següents:
BLOC 1- El procés participatiu. "El pati és molt més que una pilota"
BLOC 2- Disseny pedagògic i disseny físic.
BLOC 3- Co-Creació i complexitat, resiliència social
BLOC 4- Construcció pedagògica, construcció física
Partint de la voluntat de potenciar l'autonomia i capacitat pròpia de l'alumnat, les dinàmiques que es proposen incorporen una participació activa d'aquests des de l'inici. Així, mitjançant una primera sessió on s'exemplifica de forma pràctica en què consisteix un procés participatiu per tal de que l'alumnat es familiaritzi amb la metodologia, es substitueix la pregunta predominant de caire negatiu i prohibitiu: "Què no podem fer al pati?", per una nova pregunta que ens ofereix mil possibilitats noves: "Què si que podem fer al pati?".
És aleshores, quan el peix de la participació es mostra en la seva màxima obertura i ens hem deslliurat de prejudicis, que podem començar a qüestionar el pati que volem.
Sense oblidar que tant important és el "què" com el "com", els diferents tallers deriven en un seguit de camps en els quals cal aprofundir i en la creació de grups de treball concrets en funció de les inquietuds de cadascú:
- Grup de gestió d'activitats, jocs i material.
- Grup de cures i inclusió
- Grup de l'espai físic
Del treball de cada grup en van sortir un seguit de propostes que, encarant ja els blocs finals, es materialitzarien en nous elements físics per al pati, sistemes de gestió de material de joc, eines de cohesió...
Els resultats del procés van ser molt variats: des d’un armari de jocs, un panell interactiu al pati on compartir idees, més color... fins a una nova cantina autogestionada per l’alumnat de segon i quart. Però, com convivien tots aquests nous elements en el temps? Eren respostes sostenibles fruits d’una necessitat global? La reflexió va conduir a la necessitat de combinar intervencions, fent del pati un espai canviant en funció de les necessitats del moment i donant sempre una utilitat als diferents elements.
CURS 2019/2020
El treball iniciat amb l'IES Marta Estrada durant el curs 2018/2019 segueix durant el curs 2029/2020 amb les mateixes ganes i nous objectius!
Mentre el curs anterior ens vam trobar amb un pati i un alumnat mancat de ritme i oportunitats, en aquest cas partim d'una feina prèvia de coneixement de l'alumnat, així com d'una sèrie de petites intervencions de millora de l'espai. Aquest fet ens permet plantejar-nos uns objectius més ambiciosos que desplacin el protagonisme de les activitats cap als rols i actituds que es generen al pati.
Aquest nou focus d'interès, però, no implica deixar de banda els aspectes ja treballats durant la dinamització de noves activitats de la fase 1 o el paper que l'espai físic té en la reproducció dels rols.
En aquest cas, el procés consta de 4 parts acumulatives (anàlisi, diagnosi, pla d’acció, acció) que, lluny d’entendre’s com a parts autònomes i aïllades, s’arribaven a superposar entre elles per potenciar la seva intersecció i per arribar a un treball més intens.
La fase d'anàlisi consisteix en detectar els rols, impactes, estructures, imaginaris i gestió en l'escola i, més concretament, en el pati. Es tracta d’una fase d'observació on es busca obtenir informació quantitativa i qualitativa referent al pati i les seves dinàmiques internes. Tot i així, el treball d’observació no es pot quedar en la superfície. És vital estudiar la procedència i deriva dels rols que trobem en l’espai d’esbarjo, així com descobrir les superposicions que es donen entre Gènere, Edat, Classe, Raça, Sexe i Capacitat -les sis opressions més bàsiques en les que resideix el poder i la segregació-.
Les següents fases consistixen en la presa de consciència dels rols i dinàmiques observades en la primera part i en la creació d'idearis i estructures pròpies i autogestionades per tal de construir futurs col·lectius basats en models relacionals sans i igualitaris. El contingut a treballar en aquestes fases posteriors és resultat directe de els observacions obtingudes durant la fase d'anàlisi, ja que respon a unes necessitats específiques de l'institut.
Per problemes externs al grup d'ESTOL, el procés es va veure paralitzat al finalitzar la fase d'Anàlisi i es va materialitzar en la creació d'un informe on es bolcava tot el reguitzell d'observacions i propostes d'actuació vers les problemàtiques detectades per tal que el treball realitzat no caigués al buit.
