Aixopluc a Teià
Teià, octubre 2020
“Lo único que se mueve aquí es la luz, pero lo cambia todo.”
Fragment de la pel·lícula “Los otros”
Donar el valor espacial que es mereix la vida a l’exterior és un eix troncal per Arquitectura de Contacte. Seguim treballant en temps de post-pandèmia per a dignificar aquests racons a vegades massa oblidats de les cases i que, no ens cansem de repetir-ho, milloren la qualitat de vida.
Projecte
Ens situem a Teià, davant un espai porxat convencional que, fruit del temps, la climatologia i un infra-dimensionament de l’estructura, s’hi ha degradat tant la coberta que s’aposta per canviar-la sencera. Es manté l’estructura vertical, que consisteix en el mur que fa de limitador de la casa i davant un pòrtic de fusta.
Davant l’oportunitat de re-configurar la coberta sencera i canviar completament l’espacialitat de la porxada, s’aposta per una estructura de pòrtics de fusta complexos. Es treballa amb l’orientació com a element troncal del disseny; l’àrea de treball es troba a la cara nord, però exposada en gran part a sud. El disseny del pòrtic, doncs, treballa amb una doble pendent de coberta; la principal enfoca a sud, amb fort pendent i opaca, protegint de la radiació solar directa. La secundària, amb un pendent lleu, és translúcida per permetre la il·luminació indirecta de nord. Entre les dues cobertes s’obre un espai que permet ventilar a l’estiu i que alhora genera unes vistes que enfoquen la muntanya i el cel.
L’estructura es resol amb fusta de pi tractada amb impregnació transparent, de forma que conserva el seu color més original. El color suau del pi contrasta d’aquesta manera amb la preexistència del pòrtic sobre el que es recolza, d’una fusta més fosca. D’aquesta manera s’entén la intervenció també des de la cromàtica del material. L’entrebigat es resol amb biguetes de fusta i tauler d’OSB, amb una cromàtica que acompanya molt amb la fusta de pi. El lluernari es resol amb un policarbonat opal, que permet el pas de la llum d’una forma difosa.
Construcció
La construcció es realitza d’una forma progressiva i sense presses. La mida dels pòrtics planteja un repte, ja que els suports verticals no són paral·lels, de forma que cada un canvia de mides. Es prefabriquen a terra i es pugen sencers, assegurant la possible bolcada amb les biguetes.
Un cop acabada la construcció, s’instal·la un toldo prefabricat que ja tenia adquirit la família i amb la funció de parar el sol d’oest, amb una inclinació més baixa i que entra pel lateral de l’estructura.
Conclusió
En dues setmanes s’acaba la construcció i l’espai ja està llest per a ser utilitzat. Tot i ser mitjans d’octubre, el nostre clima permet encara treure-li suc a l’espai fins que arribi el temps més fred de l’hivern.
Com sempre que acabem un projecte, queda fer un procés de tancament per revisar el resultat final així com el procés; els punts forts i debilitats, anècdotes i noves idees.
Seguim treballant!
