Cuina de la Mariona

Sant Vicenç dels Horts, 2019-actualitat

“Nos reconfortamos reviviendo recuerdos de protección. […] la casa alberga el ensueño, la casa protege al soñador, la casa nos permite soñar en paz.”

La poética del espacio. Gaston Bachelard

 

És precisament d’aquesta voluntat de dotar la cuina d’unes característiques espacials idònies perquè s’hi pugui desenvolupar la vida familiar que neix aquest projecte. I és que no hem d’oblidar que la cuina, moltes vegades subordinada estrictament a les seves característiques funcionals, en un origen constituïa el cor de les cases, la llar, al voltant de la qual s’aplegaven les famílies per compartir l'escalfor de les flames i alguna que altra història.

Així doncs, la construcció de la nova cuina a partir del cobriment de l’antiga terrassa davantera de la casa se’ns planteja com un repte en el que tenir en compte les preexistències ha esdevingut un dels punts claus de la proposta.

Portada CM.jpg

Projecte

El sistema plantejat busca l’optimització constructiva i la senzillesa d’execució. D’aquesta manera es proposa un estructura simple de pilars recolzats i bigues ancorades a la façana existent. El voladís de les bigues principals compensa la distribució de les càrregues alhora que genera un ràfec que protegirà la façana de les inclemències meteorològiques.

La presència del balcó preexistent del pis superior ens limita l’altura lliure a la part posterior de la coberta. D’aquesta manera s’opta per invertir el pendent per aconseguir una altura digne en façana. La cuina busca l’obertura cap al paisatge, i és que ens trobem en un paratge que domina des de les altures la immensitat del parc fluvial del riu Llobregat.

En el contacte amb la façana existent, per resoldre la recollida d’aigües i aportar llum a aquelles estances originàriament situades en façana, es planteja un lluernari de policarbonat que actua com a coixí de transició entre el nou espai i les estances ja existents. En el treball en secció l’espai pren una nova dimensió on es dibuixen els diferents recorreguts de la llum, on les diferents capes de materials s’entenen entre elles i on l’escala humana i els seus moviments ocupen el nou espai a habitar.

La successió espacial entre el dins i el fora es completa amb la incorporació d’un gran finestral horitzontal que en clau paisatgística llegeix panoràmicament el territori i permet l’entrada abundant de llum.

Construcció

La fusta, a part de les seves nombroses propietats estructurals i ambientals, ens confereix un acabat càlid i agradable per a l’interior. A més a més, la lleugeresa de la nova estructura no sobrecarrega la construcció existent i permet una entrada de llum fresca i neta..

El plantejament de la nova cuina suposa el repte de construir el nostre primer espai interior, i per tant assegurar-ne un bon aïllament tèrmic i una correcte estanqueïtat a l’aigua i a l’aire esdevindran el gruix important de l'obra.

Conclusió

Ja sabeu que la transició entre l’interior i l’exterior, entre el públic i privat, allò que és “casa” i allò que ja no tant… és un moment de la fase projectual que trobem molt interessant. Ja que la configuració d’aquests límits tindrà molt a dir en la forma que es separen seran viscuts.

En aquest cas, ens vam marcar com a premissa la màxima obertura de la cuina, un dels espais més quotidians i útils de la casa, cap a la ciutat. La obertura d’aquest espai que, tradicionalment, ha estat enclaustrat en les parts més fosques i residuals dels habitatges és una reivindicació de la necessitat de dignificar totes les tasques reproductives i espais domèstics que formen el nostre dia a dia.

 

Donant-los llum, ventil·lació, vistes... Fins i tot als menys cuinetes els vindrien ganes de preparar un bon dinar així!