(re) PENSEM EL PATI DE L'ESCOLA POMPEU FABRA DE REUS
(Curs 2022/2023)
L’escola es situa en un entorn marcadament urbà enmig de la ciutat de Reus, sent un punt d'activitat important dins de l'entorn. Aquest caràcter urbà es tradueix també amb uns límits molt clars entre el què és l'espai de l'escola i l'espai de carrer.
L’edifici -inaugurat el 14 d’abril de 1928 i obra de l’arquitecte Pere Caselles Tarrats- es troba catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i es caracteritza per la simetria de la seva planta a partir d’un eix on es situa la porta d’accés i l’escalinata que hi condueix.
Gràcies a la seva posició central entre els dos patis, l’edifici presenta uns condicionants de partida molt interessants ja que disposa d’amplis espais interiors que tot i tenir un caràcter distribuïdor entre les aules tenen els dimensions suficients com per absorbir part del programa de l’esbarjo. Aquesta divisió dels espais genera però una segregació entre tipus d'activitat i interessos, així que un dels principals objectius que es planteja d'inici en aquest procés participatiu és trobar solucions creatives i originals per a aconseguir equilibrar la lectura global del pati amb una major riquesa d’elements materials i socials en totes les parts.
ANÀLISI
La fase d'anàlisi és essencial per a establir unes bases sòlides de coneixement de l'espai (tant físic com humà) per a poder treballar-hi amb propostes reals i pròpies. Així, la recollida d'informació i la creació d'un espai de participació on tothom es sentir seguir i empoderat per a poder aportar són els principals objectius d'aquesta fase.
A partir de totes les observacions realitzades “in situ”, dels condicionants actuals i del buidatge dels exercicis i tallers d’anàlisi, les tres grans zones del pati comencen a definir-se per unes característiques de partida que limiten el què passa i del què volem que passi al pati. La lectura que es fa en aquest moment és molt àmplia i engobla des d'aspectes més arquitectònics i visibles com pot ser la valoració dels punts d'aigua fins a aspectes més socials com és el cas de la identificació dels punts on es generen més conflictes.
La complexitat d'aquesta primera aproximació es va ordenant al agrupar totes les principals problemàtiques en 6 grans bosses d’aspectes als quals cal donar resposta: manca de material i infraestructures, dificultat en l’accés i recollida de la canalla, manca de diversitat de textures i biodiversitat, marge de millora en el confort climàtic, estancament de les activitats que tenen lloc al pati, i identificació d’espais potencials. Aquests seran els aspectes sobre els quals caldrà posar especial atenció durant les següents fases, doncs en aquest punt les opcions per donar resposta a cada problema són moltes i cal veure com interactuen entre elles.
En concret, durant l'anàlisi veiem que caldrà posar especial cura amb la gestió de l'assolellament i les ombres. Al trobar-nos entremig de la trama urbana de la ciutat, a l’ombra que projecta l’edifici de l’escola cal sumar-hi la dels edificis veïns i per tant hi ha uns condicionants de partida rígids. Mentre als mesos freds el pati es troba envoltat d’ombra pràcticament tot el dia, als mesos càlids i concretament durant les hores punta de calor no hi ha cap tipus de protecció solar.
DIAGNOSI
Els objectius de la fase de diagnosi, com comentàvem, venen definits per les conclusions extretes en la fase d’anàlisi. A partir d’aquí, es busca definir les zones d’actuació prioritàries, investigar les diferents línies de resposta a les necessitats observades i acotar les línies de treball.
Els espais potencials identificats al llarg dels exercicis d’anàlisi per part de tots els agents de l’escola es resumeixen en el .gif anterior, on es poden observar les necessitats i desitjos canviants en funció de cada curs. És a partir d'aquesta multiplicitat de demandes que el treball durant la fase de diagnosi es centra en posar en valor les necessitats de la resta de membres de l'escola. Així, fem activitats creuades entre els diferents cursos per a què coneguin millor les diferents maneres de viure l'espai i puguin pensar en propostes inclusives per a totes.
Així, els dibuixos que fins ara partien de "cartes blaques on tot és possible" es comencen a acotar i donen forma al què podria succeir a cada espai. Taules, bancs, color, aigua, arbres i plantes, materials agraïts al tacte, nous jocs... el pati es va emplenant d’idees que en el següent punt es desenvoluparan més a fons.
La sessió de treball i co-creació amb professorat es centra en les 6 grans problemàtiques observades durant l’anàlisi. Així, aquests equips mixtes sumen esforços per pensar el màxim d’estratègies que per a fer viables els objectius, per a traduir en propostes viables per a fer possibles tots els imaginaris de futur compartits.
PLA D'ACCIÓ
Les imatges que es mostraran al llarg d’aquest punt són propostes inicials que caldrà desenvolupar amb més detall en el cas de tirar endavant. Volem remarcar que el que es proposa a continuació es tracta d’un full de ruta que recull i engloba tot allò aportat pels diferents agents del centre i que lluny de ser una proposta rígida, ha de ser prou flexible com per adaptar-se a les necessitats, oportunitats i recursos canviants del centre.
En la fase d'anàlisi vam poder veure com hi havia dos elements que eren especialment problemàtics a nivell espacial: la reixa del terra en el pati esquerra i de la rampa en el pati dret. Dins de la llarga llista d’opcions per a resoldre aquestes problemàtiques, la més òptima i interessant a nivell pedagògic és la d’entendre aquestes interferències com a oportunitats per a absorbir els nous elements de mobiliari que generin activitat i distribueixin els espais del nou pati.Així doncs, el nou espai queda estructurat a partir d’un sistema de franges equipades que bolquen activitat cap als seus laterals i que generen espais de diferents caràcters i ús.
Les principals intervencions que recull la proposta són, per zones:
- Pati dret.
La franja dreta és una zona interessant ja que tot i oferir espais per amagar-se, seure i fer activitats alternatives a la pilota té un gran potencial de millora.
La rampa suposa una barrera en la circulació espontània del pati, així que el seu trencament i equipament és clau per a permetre que tots els espais del pati s’activin i s’omplin d’activitat. Obrir els límits de la rampa amb l’aparició de diferents elements que en salvin el desnivell sense la necessitat de baranes i permet que hi hagi una circulació més lúdica i directa des de l’accés. Així doncs, la rampa passa de ser una barrera a una oportunitat que inclou usos de grada, d’escalada amb peces de rocòdrom i cordes (es tracta d’un desnivell petit adaptat a l’escala humana de les edats que utilitzen aquest pati) i zona de mobiliari relacional.
De la necessitat de trencar amb la imatge estereotipada (tipus parc infantil urbà) dels elements de joc actuals es proposa de substituir-los amb elements de joc de troncs amb formes més abstractes que permetin el mateix tipus d’interacció (saltar, amagar-se, enfilar-se...) però d’una forma més imaginativa i lliure. Aquest tipus de dissenys permetran també que l’alumnat de cursos més grans s’hi mostrin més interessats ja que no ho assimilaran a un element de joc infantil.
La demanda d’un sorral ha estat una de les principals al llarg del procés. El sorral que es proposa té unes dimensions suficients per a ser un espai on pugui jugar un gruix important de la canalla i s’eleva respecte la resta de pati amb un per a evitar que la sorra s’escampi en excés. De la mateixa manera que el l’espai de joc de troncs, el caràcter natural del terra permet que en els marges es plantin plantes aromàtiques i arbusts que separen del carrer i enriqueixen l’ambient a nivell d’olors i textures.
Actualment la cantonada que connecta amb el gimnàs no té un caràcter massa concret, és un espai de pas i d’espera que es dibuixa com un punt de conflicte ja que és on fan fila per entrar a classe. L’equipament de la zona amb bancs i taules de caràcter relacional permetrà per una banda que durant la franja de pati i menjador s’hi puguin dur a terme activitats de caire tranquil com parlar, dibuixar, jugar a jocs... i que durant les estones d’espera hi hagi elements que permetin estar asseguts i controlats.
Finalment, la proposta que es planteja en els arbres va en la línia de potenciar la sensació de confort i el clima de tranquil·litat que es genera en aquest espai per la presència dels arbres. Per a aconseguir-ho es proposen dues tarimes amb tipis com a espais on poder jugar a joc simbòlic, refugis on estar tranquil, etc.
- Pati esquerra.
En aquesta franja ens trobem amb una de les problemàtiques més presents en la majoria dels patis escolars: la supremacia de l’activitat de motricitat alta al centre i uns marges ocupats per activitats “secundàries” que tenen a veure amb la sociabilització i la reproducció social (parlar, compartir coneixement, fer els deures, activitats de motricitat mitja i baixa…).
La lectura continua i unitària de l’espai passa perquè no hi ha elements que ajudin a generar bosses espacials de diferents caràcters. És amb aquesta voluntat que apareix un element central que resol part del problema de la reixa alhora que crea zones de diferents tipologies tot bolcant activitat a banda i banda. Així, el tipus d’usos que alberga i la relació amb la resta d’espais converteixen a aquesta franja equipada en un element de transició entre tipologies d’activitat que permet que totes tinguin lloc en el mateix moment sense que hi hagi interferències ni conflictes.
Al llarg del procés hi ha hagut una àmplia demanda d’elements on poder enfilar-se. Tradicionalment pensaríem en un boulder on escalar però la manca d’elements verticals on agafar-nos és un problema. Com a alternativa es proposa de col·locar un element de joc del tipus calistenia per fer diferents tipus d’exercici de motricitat (enfilar-se, saltar...). Aquests usos requereixen d’un paviment tou i és per això que s’aprofita per a fer una bossa de sorral on pugui aparèixer vegetació i així contribuir en la naturalització del pati i generar un ambient més sa i enriquidor.
Pel què fa a la moticitat baixa, s'equipa un espai de rebuda i espera i es potencia el caràcter sota el qual la canalla identifica l'espai dels arbres a partir d'una tarima i mobiliari relacional i d'obrir la connexió amb la biblioteca per a poder generar espais de lectura durant la franja temporal del pati i menjador. Així, aquest espai podria acollir jocs de taula, infraestructura per dibuixar, esmorzar tranquils... Aquests espais poden ser utilitzats també per als familiars durant les estones d’espera i recollida de la canalla.
- Accés.
Posant en comú les necessitats de tenir un espai on estar tranquils de l’alumnat i professorat amb la necessitat d’elements per seure i relacionar-se de les famílies, aquest espai de rebuda es presenta com un bon lloc on situar-ho ja té un gran potencial i una extensió molt natural cap a l’interior de l’escola.
La franja dreta actualment es troba descuidada en el sentit que no hi ha cap element que porti a la seva utilització més enllà de ser un espai de pas tot i tenir unes condicions de confort bastant òptimes amb la presència del gran arbre.Així doncs, es planteja que aquest espai s’equipi amb mobiliari polivalent que permeti absorbir els diferents usos que s’han comentat: aula exterior, pati de professorat, espai per reunions exteriors, zona d’espera per famílies.
Amb l’adaptació de la resta d’espai central, l’ús hort podria ser complementari amb el de les taules i bancs per a crear una aula ambiental on fer classes de caire experimental. És en aquest moment que prendria sentit una de els altres propostes que ha anat apareixen al llarg del procés sobretot per part de l’equip docent i que fa referència a la incorporació d’una compostadora per a poder fer pedagogia sobre els cicles metabòlics i la gestió de residus.
- Interior.
El hall de l’escola és un espai molt potent tant per les seves condicions espacials (les dimensions, la llum natural...) com per la seva posició central respecte la resta d’espais de l’escola. És aquesta posició central però la que fa que tingui una alta densitat d’ús i circulació i que per tant sigui complicat definir-hi intervencions de caràcter fix o que ocupin força espai. Així doncs, el què es proposa per a aquest espai són accions més de l’estil “d’acupuntura” com per exemple:
o Millora de l’espai d’emmagatzematge del sota escala.
o Incorporació del panell de jocs i recursos per a jugar al pati.
o Caixes de material diferent cada setmana accessibles durant l’estona de pati.