L'habitatge post COVID19

Exercici teòric, Eixample de Barcelona

La crisis sanitària –i conseqüent crisis econòmica, social, etc.- que estem vivint ha fet més visibles que mai les múltiples carències que defineix el sistema d’habitatge actual. Un sistema basat únicament en els criteris mercantils que oblida les veritables de la societat per posar en primer lloc el seu rendiment econòmic.

Habitar, Circular, Treballar i Recrear-se. Aquestes són les necessitats humanes a les quals l’habitatge i la ciutat ha de donar resposta segon la Carta d’Atenes, definida per el CIAM el 1931. Aquesta ideologia ha estat la base per un model d’habitatge ja global. Però... què significa habitar? Són aquestes necessitats horitzontals per totes?

Res més lluny de la realitat, estem parlant de models d’habitatge que responen a les necessitats d’individus alienats, allunyats del sistema relacional i de cures que construeix comunitat i ciutat.

Davant d’aquesta situació, ens vam proposar l’exercici teòric d’analitzar un edifici entre mitjaneres genèric de l’Eixample i proposar-hi un seguit d’intervencions a diferent escala en Barcelona que permetessin un canvi en la visió del concepte habitar. 

portada.jpg

Des d'arquitectura de contacten creiem que cal entendre el canvi que de forma col·lectiva i incloure totes aquelles necessitats que, seguint la línia que planteja la filòsofa Marta Nussbaum, són sostenibles i bàsiques tant per nosaltres com per el nostre entorn.

Així doncs, la proposta teòrica d’intervenció en un edifici de l’Eixample que es planteja consta de 30 possibles actuacions a diferent escala que responen a les necessitats de la vida en comunitat: resiliència, salut, desenvolupament individual, teixit socials, producció i intercanvi contextual.

Canvis en la distribució per a desdibuixar la jerarquia dels espais, horts urbans, millores en l’aïllament acústic, ludoteca compartida, optimització de les instal·lacions... Totes les intervencions que es proposen parteixen de l’objectiu de crear espais sans i sostenibles per a un mateix i per al nostre entorn, capaços d’abraçar diferents estils de vida, persones i necessitats. Petits canvis que trenquin amb la rigidesa dels edificis actuals i els obrin a la mobilitat que defineix les nostres vides.

La situació que estem vivint ha de suposar el punt de partida per activar un canvi real que ens permeti assentar les bases d’un nou habitar més solidari, respectuós i sostenible i els habitatges han de ser una part activa d’aquest canvi!