batx1.jpg

(re) PENSEM EL PATI DE La Salle-Horta (Curs 2020/2021)

Treballar en el pati de l'escola de primària i Institut de La Salle-Horta suposa un gran repte però alhora una gran oportunitat! Perquè? Doncs perquè és un espai molt utilitzat més enllà de les hores escolars i això suposa que el procés ha d'obrir-se per encabir les necessitats i desitjos de totes aquelles persones que l'utilitzin.

Així doncs, la participació de tots els agents implicats en la seva vida diària és l'eina per a aconseguir una comunicació transversal i generar un ambient propici per al co-disseny dels nous espais de relació i lleure del centre. Tot i que el gruix participatiu principal és l'alumnat de l'escola -s'organitzen dinàmiques i tallers accessibles i específics per a cada curs- també es proposen sessions per a l'equip directiu, PAS, famílies de l'APASOR i l'aparell esportiu. Es contemplen sessions de presentació (inicial i parcial) i de la valoració on hi partiparàn tots els agents, inclosa la institució La Salle.

L’objectiu és reconèixer i plasmar les necessitats, voluntats i desitjos de tota l’escola mitjançant dinàmiques col·lectives i inclusives. Això derivarà, de manera necessària, a implementar intervencions físiques concretes de millora i reestructuració dels espais del pati.

ANÀLISI

Un dels principals objectius d'aquesta fase és recollir la major quantitat d'informació possible entorn les necessitats de l'alumnat, i fer una valoració arquitectònica i pedagògica de l'estat del pati i el seu potencial. 

Tallers presencials i autònoms amb la canalla, sessions online amb el professorat i els agents externs, videoconferències amb l’equip directiu, activitats telemàtiques amb l' APASOR... Tots els agents formen part del procés des d'un inici!

Amb la canalla i jove es duen a terme 3 dinàmiques, cadascuna enfocada a un objectiu concret, que ens permetran obtenir una visió completa i integrativa de l'espai:

  • Mitjançant una dinàmica de mapeig del pati on seguida d'una enquesta telemàtica, la primera sessió va estar enfocada a fer una observació a consciència del pati i totes les seves possibilitats. Material per poder jugar, racons on estar més tranquil, espais per a córrer... tota informació és rellevant i ens permet crear una base sòlida sobre la qual treballar!

  • Quan parlem del nou pati, no sols estem parlant de quin tipus de paviment hi pot haver o on seria més adequat col·locar un aixopluc sinó és també el moment de posar sobre la taula quin tipus de relacions i actituds volem que siguin les protagonistes en el nou espai. Així doncs, la segona sessió es centra no tant en la forma física de l’espai sinó en la sèrie de dinàmiques i valors que volem que habitin el nou pati.

  • I finalment... tercera sessió de la fase d'anàlisi! Del buidatge de les enquestes realitzades per l'alumnat de tota l'escola se n'extreu la necessitat d'obrir el ventall d'activitats que es poden fer al pati. El material necessari, els espais que s'hi adeqüen més, la infraestructura necessària... Aquesta sessió serveix per a posar èmfasi al què es voldria fer al pati enlloc del com i ens permet tenir una lectura més abstracta dels espais i les possibles intervencions a fer en ells!

 

De tota la informació recollida i analitzada es defineixen 6 línies principals per a seguir investigant i treballant:

  1. Ampliar l’oferta de jocs i activitats per a totes les edats.

  2. Oferir opcions creatives de mobiliari social que no impedeixin les extraescolars.

  3. Trobar solucions per a fer front a les inclemències climàtiques (pluja, excés de Sol i fred, sobretot).

  4. Re-pensar els lavabos de manera mínima, integral o fins i tot desplaçar-los geogràficament.

  5. Investigar les opcions per activar les zones potencials per tal d’absorbir demandes bàsiques de l’alumnat.

  6. Re-pensar les estructures d’absorció de conflictes i les temàtiques de formació complementària.

DIAGNOSI

La fase de diagnosi s’encavalca amb la d’anàlisi en el fet que s’incorpora l’alumnat de primària i la seva visió de l’espai i les dinàmiques que s’hi generen. En el cas dels més grans, és el moment en el qual es comença a fer traspàs de tot allò observat per a extreure’n possibles respostes i solucions.

Els objectius que defineixen el treball d'aquesta fase són:
- Definir zones d’actuació prioritàries.
- Investigar diferents línies de resposta a les necessitats observades.
- Acotar les línies de treball.
- Activar el pati a nivell d’activitat.

La creació col·lectiva construeix idearis vius, eixams d’idees que creixen i volen per a obrir portes i generar sinèrgies que fins ara restaven adormides i en aquest moment les idees van agafant força i forma! Mireu quins dibuixos més plens de vida!

MATERIALITZACIÓ

La fase de materialització es diferencia de la resta de fases en quant a la metodologia seguida ja que, per primer cop des que el procés va començar, la situació sanitària i de restriccions va permetre que els tallers realitzats fossin presencials. Aquest fet ens va permetre conèixer en persona l’alumnat amb qui portàvem treballant tot el curs i calibrar tot allò que havíem anat observant de forma directa.

Els objectius de la fase eren definir les intervencions al major detall possible mà amb mà amb l'alumnat tot treballant tipus de materials, de vegetació, d'infraestructura, implementació en l'espai...  i deixar petjades significatives al pati per a poder acabar el curs la motivació necessària per a seguir amb la dinàmica participativa i les ganes d’actuar en el pati durant el curs següent.

Les conclusions extretes d’aquestes activitats i les ja realitzades són la base que permeten dibuixar un pla general d’intervencions que contempli tot allò que s’ha anat posant sobre la taula i que portin a pensar ja en materialitzacions més concretes, terminis i pressuposts.

PLA D'ACCIÓ

Les imatges que es mostraran al llarg d’aquest punt són propostes inicials que caldrà desenvolupar amb més detall en el cas de tirar endavant. Volem remarcar que el que es proposa a continuació es tracta d’un full de ruta que recull i engloba tot allò aportat pels diferents agents del centre i que lluny de ser una proposta rígida, ha de ser prou flexible com per adaptar-se a les necessitats, oportunitats i recursos canviants del centre.

Tal i com hem anat veient, la recuperació de la coberta és un punt clau per la suma d’espai i possibilitats que suposa. Dins d’aquesta realitat es plantegen dos escenaris que responen a la possibilitat de situar una pista petita a la coberta o no. Tot i així, ambdós escenaris presenten moltes línies compartides ja que són resultants de les mateixes demandes i desitjos que us desenvolupem amb més detall a continuació:

  • Ombra i aixopluc. Les condicions de confort d'un espai tenen molt a veure en les coses que hi passen ja que, sentir-nos a gust en un espai defineix des de l’actitud amb que l’habitem fins a què hi podem dur a terme.

  • Noves activitats. Cal treballar el què es pot fer al pati i obrir el ventall d’activitats i jocs per a que les idees flueixin i no sigui un espai monòton!

  • Vegetació. La presència d'elements naturals contribueix en la sensació de confort ja que genera entorns sans i variats.

  • Naturalització i diversificació de textures. L’ús de materials naturals no sols redueix la transmissió de calor de les superfícies sinó també incorporar noves textures i cromàtiques, un nou paisatge més divers i propici per a l’equilibri sensorial i per a les incansables ganes d’investigar dels més petits.

  • Mobiliari social i dinàmic. Els nous elements de mobiliari d’oferir suficient versatilitat com per donar resposta a diferents usos i necessitats!

  • Galeria. Equipar la galeria i obrir-la cap al pati desdibuixa els límits entre el dins i el forma i permet que els usos i moviments es connectin de forma orgànica.

  • Banys. Cal que siguin espais on totes ens sentim segures, sobretot en edats on els cossos experimenten tants canvis!

  • Accés. Els espais públics contigus als centres escolars són paisatges que els infants habiten amb molta freqüència i, de la mateixa manera que el pati, són importants nuclis de socialització entre ells.

  • Espais de gestió de conflictes. El pati no sols es configura a partir dels seus límits i condicionants físics sinó també per les dinàmiques relacionals entre la canalla i joves!