(Re)Pensem el pati de l'Escola Ocata

(re) PENSEM EL PATI DE L'ESCOLA OCATA (Curs 2021/2022)

L’escola Ocata inclou infantil i primària, fet que per nosaltres és molt emocionant ja que es tracta de la primera vegada que treballem amb edats de P3, P4 i P5. 

L’escola es situa enmig de la trama de la ciutat del Masnou, fet que porta a que la seva geometria sigui compacta i de caràcter marcadament urbà sent un punt important en la vida quotidiana de la zona.

L’edifici -inaugurat el 1906 i obra de l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó- està protegit com a bé cultural d’interès local. És per aquest motiu, i per la importància històrica i cultural de l’edifici i el què representa, que caldrà ser curosos amb els resultats i intervencions que derivin del procés. 

El context en el que va ser construït aquest edifici i les corrents arquitectòniques de l’època fa que actualment es trobi desconnectat de la ciutat i que tingui una geometria molt marcada. Un dels reptes principals del projecte concret d’aquest pati serà difuminar la frontera entre escola i ciutat i trencar les jerarquies entre els espais clarament diferenciats del pati tant a nivell de materials com d’usos i activitats. Trobar solucions creatives i originals per a aconseguir que el pati sigui un espai més equilibrat, amb una major riquesa d’elements materials i socials.

ANÀLISI

Un dels principals objectius d'aquesta fase és recollir la major quantitat d'informació possible entorn les necessitats de l'alumnat, i fer una valoració arquitectònica i pedagògica de l'estat del pati i el seu potencial. Tot i així, hi ha aspectes més emocionals que també són importants de tenir en compte ja que al ser l’inici del procés és un moment clau per a què tots els agents es sentin partícips del què s’està duent a terme i es sentin segurs i empoderats per a poder aportar el seu granet de sorra.

 

Dels exercicis de mapeig duts a terme tant per professorat com per alumnat es comencen a intuir focus d’atenció -als que nosaltres anomenem “punts calents”- ja sigui perquè tenen un gruix d’activitat alt, perquè són punts de conflicte, perquè no tenen un ús o caràcter concret... En definitiva, espais amb potencial de ser repensats. En un del dibuix que podeu trobar a la galeria de sota, aquests punts calents es situen amb taques de color gro.

 

En quant a intervencions físiques, en el dibuix amb les boletes és el recull de les intervencions proposades pels cursos de primària durant els tallers de la fase d’anàlisi. Tot i així, es detecten varies necessitats que no es veuen plasmades en aquest resum i que requereixen d’estratègies més estudiades.

 

Aquestes problemàtiques més complexes s’engloben en el següent esquema en 6 grans bosses d’aspectes als quals cal donar resposta. D’aquesta manera, cada punt a treballar derivat de l’anàlisi es tradueix en un objectiu final i en possibles estratègies per a assolir-lo. Aquest llistat d’objectius i estratègies són la base sobre la qual s’assenta el treball de les següents fases. En el moment de tancament de la fase d’anàlisi, la forma que pot prendre cadascuna de les estratègies és infinita i els tallers de la fase de diagnosi i propositiva han de centrar-se en aquestes problemàtiques ja detectades i estratègies inicials per a estudiar-ne la viabilitat i definir-les bé.

DIAGNOSI

Els objectius de la fase de diagnosi, com comentàvem, venen definits per les conclusions extretes en la fase d’anàlisi. A partir d’aquí, es busca definir les zones d’actuació prioritàries, investigar les diferents línies de resposta a les necessitats observades i acotar les línies de treball. Partint dels espais potencials identificats al llarg dels exercicis d’anàlisi, el que fins ara havien estat esbossos i idees situades “a grosso modo” van començar a guanyar intenció i donar forma al què podria succeir a cada espai. Taules, bancs, color, aigua, arbres i plantes, materials agraïts al tacte, nous jocs... el nou pati va prenent forma!

Amb professorat, PAS i famílies es fa una sessió de treball i co-creació que es centra en les 6 grans problemàtiques observades durant l’anàlisi. Així, aquests equips mixtes sumen esforços per pensar el màxim d’estratègies que per a fer viables els objectius. Concretament, els camps que prenen força i que donen lloc a les diferents taules de treball són CLIMA, BIODIVERSITAT, ACTIVITAT I ACCÉS. Aquest treball es planteja de forma col·lectiva i entre agents que viuen el dia a dia de l’escola de forma molt diversa, per a poder tenir una visió més global i inclusiva de la vivència de l’espai. Cada camp d’interès es converteix en una taula de treball on en petit grup, i a partir d’una taula amb preguntes i un dibuix del pati, desenvolupen debats que es tradueixen en propostes i observacions llançades a l’aire.

Valorant cadascuna de les propostes en conjunt amb la resta per tal de fer-les viables i que el projecte final tingui un sentit global, les línies de treball i prioritats es van clarificant per poder donar pas, en la fase final de materialització, a una proposta elaborada per l’equip tècnic. El principal repte és, en aquest moment, investigar com les diferents propostes que s’han anat llançant a l’aire interactuen entre elles, quines en són les seves característiques més concretes, quin espai ocupen dins el pati, quines opcions d’activitat ofereixen, etc.

PLA D'ACCIÓ

Les imatges que es mostraran al llarg d’aquest punt són propostes inicials que caldrà desenvolupar amb més detall en el cas de tirar endavant. Volem remarcar que el que es proposa a continuació es tracta d’un full de ruta que recull i engloba tot allò aportat pels diferents agents del centre i que lluny de ser una proposta rígida, ha de ser prou flexible com per adaptar-se a les necessitats, oportunitats i recursos canviants del centre.

La proposta que es presenta a continuació neix de buscar un equilibri entre les caràcters tant marcats de les 3 zones principals del pati. A partir de la diversificació d’activitats i condicionants de confort, la distribució de les tipologies d’accions i usuàries pel pati deixarà d’estar definida per el propi espai i passarà a tenir un caire més espontani i variat.

Les principals intervencions que recull la proposta són, per zones:

- Pati dret.

La pista és clau de cara al bon desenvolupament de l’activitat diària de l’escola ja que, com que el centre no disposa de gimnàs, la majoria de les sessions d’educació física es duen a terme en aquest espai. Així doncs, una premissa en el moment de fer propostes en aquesta zona és que sigui possible que la zona pista segueixi mantenint el caràcter diàfan per a permetre el lliure moviment. 

Una estratègia senzilla per a afavorir que apareguin altres tipus d’activitat més enllà del futbol i el bàsquet i canviar les dinàmiques de joc és pintar jocs al terra. És una manera econòmica i divertida de dinamitzar les pistes monòtones de ciment. Pel que fa als marges de la pista, es valorarà la opció el plantar vegetació trepant que s’enfili per les tanques del pati i que facin més amables els límits entre l’escola i la ciutat. 

Les grades de la pista són un dels punts principals a treballar perquè la seva superfície sigui més agraïda al tacte, sent una oportunitat aquesta per a introduir noves textures i materials al pati. Existeix també un important impediment en quant a la seva escala i accessibilitat ja que en etapa escolar és quan les dimensions de les persones canvien més i per a dissenyar patis inclusius cal tenir en compte tota aquesta varietat d’alçades i mides. Així doncs, es proposa de trencar amb la superfície plana i monòtona de la grada per a donar lloc a una geometria més variada amb graons, rampes... Aquest joc amb el volum permet no sols repartir el desnivell entre superfícies (fent que els més petits puguin pujar còmodament) sinó també que la grada es converteixi en un lloc on saltar, jeure... on es pugui interactuar de múltiples formes.

En l'espai de sota la pèrgola es proposta substituir els bancs convencionals actuals per altres amb una geometria més rica que porti a què puguin ser utilitzats de diferents formes i donant lloc a diferents tipus de reunions, converses i activitats. En cas que es vulgui aprofitar el material existent, també es podria plantejar un canvi en la seva col·locació de manera que no estigui en línia sinó generant petites places.
Aquest seguit de millores en el mobiliari però no tenen sentit si no van acompanyades d’una estratègia de protecció de les pilotades provinents de la pista: des de tornar a col·locar una xarxa a la porteria fins a elements de gelosia que protegeixin la zona de descans. Aquests elements són interessants també a nivell de disseny ja que en funció de la seva materialitat poden fer de l’espai de sota la pèrgola un petit oasis.

- Accés.

Aquesta zona és clau de cara al bon desenvolupament del pati i sobretot de cara al funcionament general de l’escola, doncs, és el primer espai que trobem des de l’interior de l’escola i serveix de nexe amb la resta d’espais del pati i d’equipaments del centre. El cas de l’escola Ocata és un clar exemple d’escola que ha estat absorbida pel creixement de la ciutat i que presenta uns marges vers aquesta poc amables per a la canalla i famílies presentant problemàtiques importants sobretot relacionades amb l’accessibilitat, la gestió dels cotxes, l’acumulació de persones i la poca facilitat que presenta per a l’espera i interrelació entre persones.

Aquesta és una de els línies de treball que han estat presents des de l’inici del procés i que sobretot per a les famílies és molt important d’investigar. En la proposta que s’ha treballat sobretot des del grup de famílies i el professorat, el pas dels cotxes pot coexistir amb la presència d’un espai adequat, segur i còmode per a l’espera i recollida de canalla. Així, es general una placeta a l’entrada de l’escola tot reduint el carril de circulació a un. A més a més, es proposa d’elevar aquest tram de circulació per a què els cotxes redueixin la seva velocitat en el pas per davant l’escola. La placeta que es proposa es limita a partir de jardineres que serveixen tant per limitar l’espai i fer-lo més segur de cara a la canalla i els seus moviments com perquè sigui un espai de rebuda fresc i on es representin els valors d’escola verda i conscient amb els que l’escola Ocata es sent identificada.

- Espai central.

En aquesta zona, la proposta planteja una operació senzilla però que comportaria un gran canvi en les dinàmiques habituals del pati. Estem parlant de la retirada de la barana que separa el primer nivell de l’escala amb el pati de sorra, doncs el desnivell entre un espai i l’altre és poc i ho permet. D’aquesta manera, el que ara és un espai central tancat i amb caràcter molt de circulació s’obre cap a la resta de pati tot permetent una major fluïdesa de moviments i activitats.

- Pati de sorra.

El què és interessant d’aquest espai és que no es defineix per una activitat en concret (com podria passar en el cas de la pista) sinó que aquestes varien en funció del moment i interès de la canalla i és important fer que aquesta riquesa es mantingui i que tot l’alumnat es senti representat i atret per la oferta d’infraestructures i activitats de la zona.

Si hi ha algun aspecte que ha estat àmpliament comentat al llarg del procés i al qual era essencial posar interès en el moment de desenvolupar la proposta aquest era la impossibilitat d’utilitzar el pati de sorra després de la pluja. Així doncs, la proposta en aquest espai neix de la voluntat de fer jugable diferents tipologies de joc i materials i de fer caminables els principals recorreguts i connexions de l’espai. Per a fer-ho es proposa una tarima elevada de fusta on es situen diferents elements de joc i mobiliari com és el cas de taules i bancs, tipis, un sorral...

En els elements de joc i mobiliari que es proposen per a aquest espai hi ha una especial cura en les seves dimensions i en el fet que puguin oferir diferents possibilitats d'interacció en funció de l'edat i els interessos de qui estigui al pati en aquell moment. D'aquesta manera, la caseta per exemple no és un espai petit i tancat sinó un element que respira on seure, saltar, jugar a cuinetes...

- Hort.

El fet de que l’hort és un espai essencial per al pati i l’escola és indiscutible, doncs és una peça important en el projecte d’escoles sanes i sostenibles.

La proposta per a aquest espai contempla el desdibuixament dels durs límits actuals de l’hort tot substituint la tanca per elements naturals d’alçada més baixa. Estem parlant de troncs, parterres amb plantes aromàtiques, pedres... D’aquesta manera, l’hort es segueix entenent de forma separada a la zona de motricitat alta però alhora forma part de l’espai de pati. Aquesta obertura a nivell visual permet també que sigui més pràctic utilitzar l’hort com a espai docent ja que no hi ha la “pressió espacial” de què tota la classe hagi d’encabir-se dins les tanques amb la dificultat afegida de no trepitjar cap planta.