Escenografia per l’obra de teatre “Anthropos” de la companyia Altreatre.
Sinopsi: Txèkhov i Txaikovski. Què passaria si els dos homes es trobessin? Què pensarien un de l’altre? Poden coexistir? Poden parlar, cadascú en el seu llenguatge, de les mateixes coses? I l’amor... això tant parlat i idealitzat... com el viuen? Com el vivim nosaltres?
Per passar la nit, un grup de soldats russos decideixen explicar-se històries. Ells mateixos adopten els rols dels diferents personatges, construint davant de l’espectador el relat que reciten els narradors.
Partint d’un espai escènic circular de doble pell que el propi públic delimita, l’escenografia es converteix en l’abstracció del bosc on succeeixen les diferents històries. Al mateix temps, els elements de que configuren el bosc d’Anthropos són els generadors de totes les accions i l’atrezzo, aportant credibilitat al fil conductor de l’obra.
Procés
El treball conjunt amb la companyia ha estat un punt essencial en totes les fases del procés. Des de la pròpia construcció de l’espai a partir dels moviments dels actors passant per la creació conjunta d’idearis estètics i referents a partir de dinàmiques fins a la materialització final. El bosc d’Anthropos és fruit d’un imaginari col·lectiu nascut de l’observació, l’escolta i l’intercanvi i evolució constant.
Conclusió
La idea d’atmosfera, de la qual ens parla de forma sublim Peter Zumthor en el seu assaig, ha estat recurrent des del primer moment. La fredor de les nits en boscos perduts de Rússia, el càlid barroquisme de les festes a cases senyorials, l'olor d'àlber, de roses, de lilàs... com configurar l’espai de manera que les formes es puguin entendre, llegir?
Zumthor ens diu que l’atmosfera parla d’una sensibilitat emocional que ens commou. Els objectes, les persones, l’aire, els sons, els colors, els materials, les textures, les formes... tot es fa present en aquesta voluntat de crear un ambient.
Així doncs, va començar l’aventura de treballar directament amb elements que normalment se’ns escapen com poden ser els sons i les olors.
L’espai escènic el configura el públic i consisteix en un espai central circular i l’anell que l’envolta. Dins d’aquest, quatre cantonades prenen força gràcies a les accions dels actors i és on es situen els troncs que funcionen com a suport de la resta d’elements i espai d’emmagatzematge del material d’atrezzo.
El gran tendal que es col·loca un cop ja iniciada la funció permet, mitjançant projeccions de diferents tipologies de llum, la creació de diferents ambients en el seu interior.
La interacció entre els diferents agents en escena és constant i els elements de l'escenografia s'encomanen d'aquest dinamisme canviant formant part de l'acció i el pas del temps.
Anthropos és un bosc ple de vida seguint els compassos de llums, colors, olors i textures!