El pati de l'IES Marta Estrada
Granollers, 2018-2019
Juntament amb ESTOL, col·lectiu de companyes que treballen en la facilitació de processos col·lectius i la participació i pedagogia en escoltes i instituts, el treball amb l’institut Marta Estrada de Granollers és converteix en la primera ocasió on el treball de la participació travessa clarament la frontera de les mancances espacials i/o materials de l’entorn per donar protagonisme a l’anàlisi de les diferents activitats i dinàmiques que s’hi produeixen.
Així, les intervencions arquitectòniques que deriven del procés seran l’escenari que facilita el desenvolupament d’un model d’esbarjo més inclusiu on totes es puguin sentir a gust.
Procés
El procés dinamitzat per ESTOL partia de dues preguntes principals: Com vivim el pati? Què hi volem o no hi volem?
El treball amb l’Institut Marta Estrada es planteja amb una continuïtat en el temps de manera que els nous models d’esbarjo vagin permeant a través dels cursos fins arribar a la totalitat de l’escola. D’aquesta manera, els principals agents del primer curs de treball amb l’institut van ser l’alumnat de primer d’ESO.
Les quatre fases del procés partien de la necessitat de treballar en un disseny pedagògic i en un disseny físic ja que el COM és tant important com el QUÈ.
Trobareu més informació sobre el procés seguit en el següent enllaç:
Projecte
En el cas del disseny físic, les necessitats espacials resultants del procés van ser molt variades: des d’un armari de jocs fins a una nova cantina autogestionada per l’alumnat de segon i quart. Però, com convivien tots aquests nous elements en el temps? Eren respostes sostenibles fruits d’una necessitat global? La reflexió va conduir a la necessitat de combinar intervencions, fent del pati un espai canviant en funció de les necessitats del moment i donant sempre una utilitat als diferents elements.
La primera intervenció consisteix en un panell on poder apuntar tots els jocs nous que es van aprendre -i els que aniran aprenent!- i compartir-los amb tot l’institut. El panell es construeix a partir de llistons de fusta que, deixant un aire entre ells, permetran no només ser el suport de les fitxes de joc sinó també de plantes aromàtiques i elements decoratius que aportin color i vida al pati.
Aquests panells es recolzaran en el mur i s'anclaran a la tanca fosca que ara delimita l'escola mitjançant un sistema de brides metàl·liques que permetin que els panells no tinguin una posició fixa sinó que puguin canviar la seva posició en funció de les necessitats.
La necessitat d’economitzar els recursos i l’espai que comentàvem en el post anterior va portar a plantejar una unió d’aquest panell amb el nou mobiliari, donant lloc a la tarima que el professorat reclamava per a ocasions puntuals. Així, el pati segueix tenint el màxim d’espai lliure durant la resta de curs.
Pel que fa a la cantina, aquesta es construeix a partir de palets i llistons reciclats. Es tracta de dos elements auto-estables que es poden relacionar entre ells a partir de diferents posicions que generen espais més oberts, més tancats, més integrats en la resta de pati... Cada grup pot gestionar l'espai de la cantina com es senti més a gust.
Amb el material resultant fins i tot vam poder construir noves escombraries per potenciar el reciclatge al pati!
Construcció
La fase de construcció és un moment important del procés ja que la implicació activa de l’alumnat en totes les fases porta a un sentit de pertanyença i responsabilitat molt més gran cap a l’espai i elements dissenyats.
Així, les jornades de construcció són jornades on s’apren a utilitzar noves eines, a entendre com funcionen els diferents materials, llegir plànols... Però, sobretot, s’apren a treballar en equip i s’empodera a l’alumnat donant-los els mecanismes per tal que construeixin el seu propi entorn.