Cal Pintor
Habitatge unifamiliar. Projecte amb Judit Calveras.
Mora la Nova, en procés.
Cal Pintor és l’emoció d’una parcel·la familiar per construir. És començar a imaginar què hi podria passar. És mirar el poble, el riu, les muntanyes i també allò que no voldríem veure. És pensar una casa amb la Judit i anar descobrint-la entre converses, proves i decisions. És encaixar un pressupost. És esperar i frustrar-se amb el temps perdut per culpa de les multinacionals energètiques. També és la il·lusió recuperada quan l’obra arrenca.
Tot això és Cal Pintor.
.png)
Mirar abans de dibuixar
Iniciem el projecte conjuntament amb la Judit, companya i amiga des de la universitat. La parcel·la es troba als afores de Móra la Nova, en una zona poc consolidada i pròxima a l’estació de tren. Al seu voltant conviuen paisatges molt diferents: les Serres de Pàndols-Cavalls, que formen el teló de fons de la zona; l’Ebre, molt més pròxim, estructura un territori fortament agrícola; i al nord, un important teixit industrial que introdueix una altra escala i atmosfera.
La parcel·la és estreta i allargada. Al fons hi ha una petita casa d’estiueig, amb una terrassa pavimentada i una bassa. La resta, espai ocupat per alguns arbres fruiters, és on apareixerà la nova casa. Abans de començar a dibuixar, mirem lluny i ens fem les següents preguntes: Què veiem desde la parcel·la? Quines vistes ens interessen i quines no volem veure? Canviarà l’entorn amb el temps? Quina relació volem que tingui la casa amb el carrer i amb el poble?
I és que no pensem la casa com un objecte aïllat, sinó com una peça que forma part d’un lloc concret i complexe. Per això, el projecte comença mirant.
.png)
El projecte parteix d’aquest anàlisi del territori per trobar aquells ítems amb què ens interessa treballar. L'arquitectura no s'ha de pensar com un element autònom sinó com una peça que forma part del territori i manté una relació d'equilibri i respecte. D'aquest estudi arribem a les següents conclusions:
-
Fer llar sense tancar-se (urbanisme feminista). Entenem la façana com un element que condiciona directament el caràcter de l'espai on aboca. Per tant, el projecte s'aborda des de la responsabilitat de generar espais agradables amb relació al carrer, fent que aquests siguin agradables de recórrer. La perspectiva feminista en la ciutat és aquella que s’obre, es relaciona i dialoga amb l’entorn, descartant arquitectures tancades, individualitzants i segregatives.
-
Una casa de patis (nous paisatges i vistes dins de la mateixa parcel·la). Tenint en compte que la ciutat està en fase de creixement, no ens limitem a relacionar-nos amb l'entorn que trobem actualment, ja que tot apunta a que pugui canviar en un futur. El projecte contempla la generació de nous paisatges i vistes dins de la mateixa parcel·la.
-
El recurs hídric com a bé escàs. El projecte posa èmfasi en el reaprofitament i optimització de l’aigua com a estratègia de resiliència climàtica.
.jpg)
El projecte
Fer llar sense tancar-se
Per generar aquesta relació amb el carrer, es situa part del programa comú en contacte amb el poble, amb espais exteriors generosos i dignes; aquesta nova concepció d'espai públic-comú afavoreix, sense limitar la privacitat, la intenció de generar carrers més amables i socials.
Els espais privats queden a l'interior, protegits dels espais comuns a partir de patis interiors. El programa més públic de la casa (saló-menjador i cuina) es situa a l’interior de parcel·la, donant a un gran jardí privat que articula la transició fins a la caseta preexistent.
En el sentit longitudinal els espais s'estructuren seguint diferents relacions, ja siguin connexions visuals que permetin privacitat, circulació lliure interior o circulacions exteriors sense necessitat d’accedir al programa interior de l’habitatge.
Tres nuclis per ordenar-ho tot
La casa es construeix a partir de tres nuclis centrals que articulen les distribucions tant horitzontals com verticals, acullen les instal·lacions i els recintes humits; des d’ells, s’accedeix als espais “nobles” de la casa; habitacions, sala d’estar i menjador. Aquests volums es disloquen entre si per generar espais intersticials, racons i patis; l’arquitectura mediterrània no és un disseny hermètic que marca una clara frontera entre el dins i fora; habitem els grisos, els umbrals, estenent la casa més enllà dels propis murs. Així, cada espai de la casa disposa del seu pati privat on bolcar-se, assegurant alhora una bona qualitat de l’aire interior.
Materialitat
El projecte es construeix materialitzant l’esquema distributiu i organitzatiu del projecte:
1. Murs de termoargila.
Els nuclis que articulen circulacions, contenen les instal·lacions i concentren els espais servidors es materialitzen amb un material pesant; nuclis humits de termoargila vista interiorment, un material que suposa una tecnificació del maó tradicional, amb unes grans prestacions tèrmiques, acústiques i estructurals.
2. Entramat lleuger de fusta.
Els espais “nobles” que despengen dels nuclis humits, les habitacions i el saló-menjador a doble altura, es construeix amb un sistema prefabricat d’entramat de fusta; aquest sistema lleuger s’ancla i es sosté als nuclis. El prefabricat de fusta és un sistema industrialitzat, amb unes prestacions energètiques inmillorables; disposa de 18cm d’aïllament de fibra de fusta, una alta transpirabilitat que permet regular temperatura i humitat de forma natural a partir de la ventilació creuada i amb una petjada ecològica molt positiva gràcies a l’ús de la fusta.
3. Acabats mediterranis.
L’acabat exterior es realitza a partir d’un arrebossat i pintat de calç blanc, agafant la tradició de l’arquitectura mediterrània clàssica que busca dissipar la calor dels rajos solars. A l’interior, es un els sistemes es despullen i es mostren més, amb la termoargila, les instal·lacions verticals, les bigues de coberta… vistes. La casa s’explica interiorment a partir de la composició i l’acabat dels seus elements.
