La caseta de la Vall Daurada
Un pavelló tot de fusta
Vallromanes, 2022
En la natura no hi ha recompenses ni càstigs, hi ha conseqüències.
Bob Ingersoll
L’impacte que generem sobre l’entorn que ens envolta ja no és un condicionant a tenir en compte sinó una realitat que no es pot esquivar. Aquesta ha estat la base fundacional del projecte; dels fonaments a l’acabat final.
Des de les primeres sessions de co-creació amb la família fins als acabats finals, viure de forma activa totes les fases d’aquest projecte ens ha permès prendre consciència de la complexitat que suposa el procés de fer realitat la construcció d’una casa. A la universitat ens desvinculen de tot allò que passa després del disseny però ja sabeu que a nosaltres ens agrada posar-nos mans a l’obra i aquest procés ha estat un aprenentatge constant.
L’objectiu inicial era crear un pavelló autònom desvinculat de la casa principal de la parcel·la, de manera que gaudís del seu espai propi, privacitat i intimitat. A aquest objectiu hi afegim la premisa de convertir l’encàrrec en un espai d’experimentació per aconseguir uns criteris de sostenibilitat màxims, ajustant-nos al pressupost, òbviament.
Com? Fent de la fusta la protagonista del projecte.
Projecte
Formalment el projecte és molt senzill, doncs a partir d’una geometria en L es generen els 3 espais interiors: la franja de serveis (que inclou l’accés, la cuina i el bany), la sala comuna i l’habitació. El volum general, però, és un rectangle perfecte generant així un espai de porzo a sud obert al jardí i al paisatge. Aquesta geometria permet dos punts molt importants que contribueixen a que la casa guanyi en sensació d’amplitud espacial:
-
Màxima connexió entre els diferents espais. Que les diferents estances del projecte es puguin relacionar entre elles per permetre usos col·lectius i engrandir els espais però alhora tancar-se per permetre moments d’intimitat era una premisa clara, doncs fa que la caseta es pugui adaptar a molts possibles usos.
-
Obertura cap a l’exterior. Grans mestres de l’arquitectura ens han ensenyat que llançar visuals i diagonals que travessin l’espai i mirin cap a l’exterior engrandeix l’espai i això hem intentat. Que des de qualsevol punt de l’interior de la caseta la mirada pugui dirigir-se cap a la llum, el verd i l’aire.
Seguint criteris de disseny que aprofiten al màxim els recursos energètics passius, la construcció es compacta i s’adequa el caràcter de les diferents façanes als condicionants d’orientació i entorn. La coberta és enjardinada i amb una lleu inclinació cap a la contra-pendent. D’aquesta manera, el projecte sobre cap al paisatge de la vall, captant la màxima llum i les millors vistes. Alhora, en la vessant nord, es redueix l’impacte visual de la construcció, donant continuïtat visual al jardí. El porxo sud és essencial ja que ens fa de coixí tèrmic, evitant la radiació directa a l’estiu, i permetent l’entrada dels rajos de Sol a l’hivern.
Davant de la necessitat d’un refugi on acollir a familiars i amics, el programa de la caseta busca donar resposta a múltiples situacions quotidianes i diferents usuàries en un espai reduït. El treball conjunt amb la família a partir de dinàmiques i sessions de co-creació va posar sobre la taula debats relacionats amb la privacitat, la relació entre espais i amb l’exterior, la multiplicitat d’usos… donant lloc a un element ple de possibilitats que tot i ser autònom es troba totalment integrat amb l’entorn.
L’altre aspecte importantíssim a tenir en compte en el moment de dissenyar cases passives i sanes és l’aïllament i la transpirabilitat d’aquestes. Molts dels aïllaments convencionals que es troben al mercat són de productes plàstics que eviten que les parets respirin, generant atmosferes interiors amb alta càrrega de tòxics i CO2. Per contra, els aïllaments de fibres vegetals permeten que l’edifici transpiri alhora que ofereixen unes prestacions tèrmiques increïbles. En el nostre cas, hem optat aïllament de fibra de fusta pels motius següents:
- Es tracta de panells formats per un 94,5% de fibres d’avet i pi, la majoria dels quals són residu de serradores.
- Al ser majoritàriament fusta, no suposa una barrera en la respiració de les parets.
- Es un material agraït de ser treballat i la forma de panells facilita la posada en obra.
- Tot i que la seva conductivitat tèrmica és semblant a la resta de aïllants del mercat, té un retard tèrmic MOLT més elevat. És a dir, té molta més resistència a perdre temperatura que la resta dels aïllants.
Això es tradueix que amb amb 18cm d’aïllament podem arribar a tenir un retard tèrmic de 10h i amb una variació de temperatura de només 3ºC a l’interior mentre que a l’exterior la variació arriba als 21ºC.
Seguint amb la idea de la transpiració, és important que els materials dels acabats també ho permetin. L’estructura i tancaments de fusta es revesteixen de pintura de calç i és difícil explicar la gran diferència entre el tacte i el color d’aquest material i de les pintures plàstiques habituals. Davant la fredor de les pintures habituals, la pintura de calç sobre el OSB té una cromàtica càlida i una textura granulosa molt amable al tacte que a més de permetre la respiració de l’interior absorbeix i regula la humitat.
PES I VOLUM
Per a fer aterrar la voluntat inicial de tenir el mínim impacte en l’entorn hem calculat el volum i el pes del nostre edifici per materials, veient quins eren d’origen natural i comparant-lo amb construccions més convencionals.
Així doncs, quan us diem que el nostre projecte és ÍNTEGRAMENT de fusta, no parlem en va! Pel que fa al volum dels materials emprats en la construcció, un 82,01% està fet de fusta. Pel que fa al pes, al ser la fusta un material molt lleuger, aquest percentatge és inferior; un 47,37%. Cal tenir en compte que la coberta és vegetal, i la densitat de la terra és més del doble que la de la fusta.
Però no només trobem fusta en la nostra construcció. Com us deiem, la coberta és enjardinada, i per suportar els fonaments s’ha utilitzat grava. Això, sumat a la fusta, fa que els materials d’origen natural emprats a la construcció suposin un volum final del 96,27%, i un pes total del 90,41%.
Si ho comparem amb una construcció tradicional – realitzada amb formigó armat, maó, bigues pretensades... – la casa pesaria 65.570kg. El nostre projecte pesa 11.550kg, un 82,4% menys. Quan a l’inici parlàvem de l’impacte de les nostres construccions té a veure amb això; quina petjada deixem en el medi ambient, quina afectació creem sobre el terreny i el seu entorn, quins materials utilitzem, quin grau de reciclabilitat tenen... Cal tenir en compte que el sector de la construcció és responsable del 39% d’emissions de C02 a l’atmosfera, genera el 30% de residus sòlids i el 20% de la contaminació de les aigües. Davant aquest panorama, alternatives constructives, materials i metodològiques són ESSENCIALS.
