De paller a llar
Una esquerda de llum com palla daurada
Gazeo (País Basc), 2022
“Taupanak”, paraula basca que en català significa “batec”.
El nostre entorn està ple de construccions que, a causa dels canvis de model productiu, social, etc. es troben obsoletes a nivell d’ús però no a nivell espacial ni constructiu. Això és molt trist a nivell de territori però també es una oportunitat per a adaptar aquestes infraestructures a necessitats i usos més actuals. Apostar per la rehabilitació d’aquests espais és, doncs, una aposta a favor de la sostenibilitat i la reutilització dels recursos i dels materials.
En aquest cas, la voluntat de la família era convertir aquest paller en la nova llar on créixer i on, tal i com van dir en les primeres converses que vam tenir: la vida fos la protagonista. Això, més enllà de les decisions de disseny, implica fer que l’espai era fosc, brut, hermètic... tingui unes condicions de salubritat i confort òptimes per a viure-hi. Per a ser-hi feliç i construir una vida.
El Cris i l'Amaia, habitants d'aquesta nova llar juntament amb la petita Elur, ens parlaven de la idea de "batec". Aquest batec, per nosaltres, defineix molt bé tot el procés que s'ha viscut en aquest projecte. Treballar amb preexistències tant antigues i viscudes és un gran repte ja que tot el que el propi edifici et va descobrint a mesura que t’hi vas endinsant és converteix un món en si mateix. Ha estat un procés molt viu que la família s'ha encarregat de fer bategar fins i tot durant la fase de construcció, sent elles mateixes qui han fet realitat cada petita part d'aquest espai.
Projecte
L’espai inicial oferia moltes possibilitats projectuals, doncs es tractava d’un diàfan en les dues plantes, però alhora presentava uns reptes clars des del primer moment:
- La importància del treball en secció.
- Aconseguir fer arribar la llum natural a la majoria d’espais.
- Mantenir l’essència de la construcció existent en quant als materials.
- Ser clars en el projecte i les estratègies constructives, doncs és la pròpia família la qui s’encarregarà de l’obra.
A nivell de planta, això es tradueix en un esquema de franges d’ús (espais servits i servidors) que també cal ser llegit com a esquema matèric. El mur oest, que és el què es troba en més mal estat, adquireix un gruix que alberga els usos reproductius que permeten la vida diària en una llar -com és el bany, la cuina, el pas d’instal·lacions, la climatització…- permetent així que la resta de planta i façanes s’alliberin.
La franja servidora, com es veu en l’esquema de la tercera imatge, no és regular! El fet de retranquejar-la porta a que l’espai prengui perspectiva des de l’accés i que la llum que entra per la façana nord arribi a totes les cantonades de la planta baixa.
Aquesta claredat projectual ens aporta, a més, altres beneficis molt interessants. Per una banda concentra la major part de la intervenció en una única franja i “allò nou” interactua de forma molt natural i agraïda amb “allò antic”, sense competir-hi. Per altra banda, i responent a aspectes pràctics, dibuixa uns esquemes d’instal·lacions ordenats i senzills que faciliten la instal·lació i les futures tasques de manteniment.
Com en tots els projectes en què treballem, el treball conjunt amb la família a partir de dinàmiques i sessions de co-creació per a detectar les necessitats i desitjos respecte a la seva nova llar va ser un moment preciós i essencial del procés. Parlar de pors, futurs, imaginaris vitals, il·lusions... aquests moments de reflexió creen un vincle entre les persones i l'espai des de l'inici. A més, ens permeten entendre i fer nostres totes aquestes idees i, així, treballar millor per a fer-ho realitat.
Tant per nosaltres com per la família que habita aquest nou espai potenciar al màxim la presència de llum natural i així aportar a l’espai de més obertura i confort era un dels objectius. Aquest pot ser un repte una mica complex en el cas de construccions antigues on es prioritzava la inèrcia tèrmica dels murs a la llum i ventilació que aporten les finestres. En el cas d’aquest paller, a més, el repte es veu accentuat per la forma longitudinal de la planta i pel fet de que es troba entre mitgeres.
Davant la impossibilitat de fer entrar la llum per les façanes la dificultat de fer arribar la llum a l’espai central només tenia una solució… la coberta!
Per permetre que la llum arribi fins a la planta baixa, la finestra es situa sobre el forat d’escala en la planta primera i d’un espai de descans i joc amb una xarxa a l’altell. D’aquesta manera, l’espai central que fins ara era fosc i fred es converteix en un pou de llum, de caliu… i de vida! Ha estat bonic veure com són precisament els espais que giren al voltant d’aquest pou de llum els que estan adquirint més protagonisme en el dia a dia de la família que habita la casa.
Les estones de llegir, migdiada, conversa, joc… en aquesta hamaca gegant amb el sol fred d’hivern o els capvespres d’estiu són una delícia!
