Musibuc.
Local d'assaig.
Barcelona, 2026.
Abans de dibuixar aquest projecte, vam decidir escoltar-lo.
Hi ha edificis que no demanen ser transformats immediatament. Demanen que els escoltis. La llum que hi entra, el so que hi ressona, els murs que han respirat durant dècades i la memòria que encara habita els materials.
MUSIBUC neix d'aquesta manera de mirar: entendre que un local d'assaig no només ha de contenir música, sinó també cuidar les condicions perquè aquesta pugui aparèixer.
La preexistència com a punt de partida
El local es troba en un edifici dels anys quaranta de l'Eixample de Barcelona, just al costat de l'antiga Fàbrica Estrella Damm, en un entorn marcat per una forta memòria industrial. Aquest passat no és només un context històric: és una atmosfera que el projecte busca recuperar i reinterpretar a través dels materials, les proporcions i la manera d'habitar l'espai.
Una de les primeres decisions va ser retirar l'arrebossat de ciment que cobria els murs originals de maó massís. Recuperar aquest material no és només una decisió estètica. Permet que els murs tornin a respirar, afavoreix la gestió natural de la humitat per capil·laritat i posa en valor la intel·ligència constructiva d'un edifici que havia quedat amagada durant dècades.
També vam decidir donar protagonisme a la volta ceràmica existent, convertint-la en una de les peces centrals del projecte. La seva geometria i la seva materialitat passen de ser un element ocult a convertir-se en un fil conductor de la composició interior, establint un diàleg entre la memòria constructiva del lloc i les noves intervencions.
Projectar des de l'acústica
En un espai destinat a l'assaig musical, l'acústica no podia ser una capa afegida al final del procés. Amb l'exercici de cartografiar els sorolls existents —el trànsit del carrer, els baixants dels habitatges, les vibracions del forjat i els sons provinents del pati de ventilació— vam entendre com el so es desplaçava pel local. Aquest mapa sonor es va convertir en una eina de disseny.
A partir d'aquí, el treball en secció pren una importància fonamental. El fals sostre acústic, la llana de roca, la cabina insonoritzada, els materials escollits i els espais de transició no només absorbeixen o aïllen el so: ajuden a conduir-lo, controlar-ne la propagació i construir una experiència sonora equilibrada tant dins com fora del local.
Així, el silenci esdevé també una infraestructura del projecte.
El projecte
Quan l'arquitectura aconsegueix construir les condicions adequades, la música pot fer la resta així que el projecte busca construir un espai saludable, adaptable i confortable per a totes les persones que l'utilitzaran.
Una de les prioritats ha estat aconseguir que la llum natural arribi als dos extrems del local, ampliant la percepció d'amplitud de l'espai i evitant que la profunditat característica d'aquests locals de l'Eixample es converteixi en foscor. Per fer-ho, el volum que conté el bany i el despatx es construeix com una estructura lleugera situada al fons del local. La seva secció inclinada i els tancaments translúcids permeten que la llum entri per la part superior i travessi l'espai generant així un diàleg entre els dos punts de contacte amb l'exterior (accés i pati interior)
Aquesta mateixa estratègia facilita també una ventilació natural creuada, millorant la qualitat de l'aire interior i reduint la dependència de sistemes mecànics. Els materials transpirables, com el maó vist, la fusta, la llana de roca o la pintura de calç, contribueixen a construir un ambient més amable des del punt de vista higrotèrmic.
Al mateix temps, el local s'ha pensat perquè pugui adaptar-se a les diferents maneres d'assajar i usuàries que hi conviuran: la intensitat i la temperatura de la llum, la ventilació, els espais de transició i la possibilitat d'incorporar noves cabines en el futur permeten que l'espai evolucioni amb el temps.
MUSIBUC és una reforma, però també és un exercici d'escolta. Escoltar els materials, la memòria del lloc, el comportament del so, la llum i les persones que acabaran habitant-lo.
