El pati de l'escola Joan Coromines 

Mataró, 2020-2021

“Els nens necessiten d’una gran varietat de llocs on poder jugar i aprendre. Entre altres coses, necessiten la possibilitat de practicar tota classe d’esports, exercicis i habilitats físiques (més oportunitats i més fàcils d’aconseguir que les que gaudeixen en l’actualitat). No obstant, i al mateix temps, necessiten també d’una base d’operacions a l’exterior, no especialitzada, on jugar, observar i conformar les seves nocions del mon real.”

- Jane Jacobs -

Els patis escolars son espais que ens interessen especialment ja que es tracta d’entorns on els processos educatius s’hi desenvolupen de forma espontània -donar espai a les opinions dels companys, arribar a acords, establir objectius comuns, sotmetre’s a normes, actuar davant conflictes, crear imaginaris...- tot esdevenint un espai vertebrador de les relacions socials i lúdiques. Així doncs, l'univers de la transformació d'espais de lleure d'escoles i instituts a través de la pedagogia de l'arquitectura comença a ser un dels pilars del col·lectiu.

 

Aquest treball el realitzem juntament amb ESTOL, el grup de companyes que treballen més l'àmbit de la facilitació de processos col·lectius i la participació i pedagogia en escoltes i instituts i que sempre ens acompanyen en el treball amb centres educatius.

L'escola en qüestió té una experiència pròpia en dinamització de l'espai i participació de la canalla. Així doncs, col·laborem conjuntament per realitzar totes aquelles idees i propostes que els hi han sorgit internament i que volen implantar al pati per millorar-lo.

Tot i ser temps difícils amb la pandèmia entremig, és una oportunitat única i valenta per apostar pels espais de lleure com agents actius en l'educació informal dels alumnes, com a part important de les hores que passen al centre i que condiciona les seves formes de relació.

Cub2.jpg

Projecte

El projecte partia d'una necessitat molt clara detectada per l'escola. La pista, que ocupa un rol central en el pati (com, per desgràcia, en la majoria), disposa d'uns marges amples per a que s'hi desenvolupi activitat, però que es troben molt deshabitats. Únicament hi trobem un hort, poc obert i permeable tant física com pedagògicament. 

El traspàs dels alumnes més petits d'infantil a primària és, doncs, molt brusc. Dels espais d'infantils, molt més adaptats per canalla d'edat reduïda, quan pujen a primàries es troben en patis on les activitats de motricitat alta tenen un domini aclaparador. Aquests cursos (1r, 2n i 3r de primària sobretot, que corresponen a edats de 6 a 8 anys) no tenen espais adaptats i pensats per les seves necessitats i desitjos. 

D'aquesta manera el projecte busca realitzar una transformació completa dels marges equipant-los d'activitats de diferents característiques que puguin donar resposta al ventall d'edats i necessitats que conformen una escola de primària.

Plànol general.jpg

La proposta d'equipar el marge entre la pista i el centre es du a terme a través de micro-intervencions separades que formen un conjunt. Això respon a dos requeriments:

- Poder implantar diferents elements de joc, descans i relació que responen a les diverses necessitats detectades i on els alumnes poden trobar-hi diferents formes de joc i de relacionar-se.

- Poder treballar amb el factor temps. La planificació és bàsica, i l'escola i l'AFA realitzen un esforç enorme apostant per el projecte i dedicant-hi pràcticament tot recursos propis. Per permetre que aquesta inversió no sigui tant gran i de cop, s'estableix una planificació en relació a allò que l'escola analitza com a prioritari, separant així les intervencions el el temps i fent que el la transformació de l'espai també sigui menys sobtada.

 

Les intervencions que vam proposar són sorral, cub de joc simbòlic, rocòdrom horitzontal, bancs interactius i reestructuració de l'hort.

Un espai de SORRAL per als més petits juntament amb una tarima de fusta on seure i jugar. Ampliar tant la tipologia de jocs com els materials i textures del pati és important, i la fusta és un material molt agraït, més tou i natural on jugar. Es situa al costat d'un muret que dóna a l'espai de pissarra i pintura, de manera que relaciona ambdós espais jugant-hi en secció. (Vista fugada).

El joc és una manera d’assimilar la cultura i de conèixer la realitat del món que ens envolta ja que, com diu Huzinga, “La cultura humana brota del juego y en él se desarrolla”.

El joc simbòlic es aquell que es pot definir com a el joc de “fer com si”, en el que la realitat es transforma en ficció. En el que retalls de fusta es converteixen en plats de la millor cuina del poble, pedres en monedes de botiguetes inesperades i pedaços de tela en les vestidures més extravagants.

La segona intervenció que realitzarem al pati de l’Escola Joan Corominas neix amb la voluntat de crear un espai que enriqueixi i aculli aquest tipus de joc, un cub de fusta a partir del qual observar i experimentar amb el món.
Aquest cos, que anomenem CUB DE JOC SIMBÒLIC, es situa sota una pèrgola existent ara poc activa per a revitalitzar l’espai. Emulant al pavelló d’Allison i Peter Smithson “This is tomorrow” a la Whitechapel Art Gallery de Londres el 1956, es crea un recinte delimitat i cobert a la mida de la canalla però alhora obert a l’exterior en forma de visuals i còmode per al professorat. Equipat tant les parets interiors com exteriors; elements de color, música, textures... generen infinites oportunitats perquè la canalla deixi volar la seva imaginació.

“El hombre ve las cosas de la arquitectura con ojos que estan a un metro setenta del suelo” Aquesta cita, de Le Corbusier, és paradigma de com des de l’antiguitat, l’arquitectura ha estat pensada des dels ulls, l’experiència i les mides d’un model de persona adulta -de l’home, concretament-. Projectar a escala humana, però, implica fer-se càrrec de tota la varietat i complexitat de condicions físiques, d’edat, de gènere... que hi ha entre nosaltres i que afecten a les possibilitats d’utilitzar, viure i entendre els espais que ens envolten.

 

És des d'aquesta premisa que es dissenyen els BANCS INTERACTIUS. Partint de la complexitat de l’escala humana -i més en les etapes de creixement-, vam posar-nos a fer proves i proves amb cartrons i tisores per a trobar una proposta de mobiliari que dones ales a múltiples formes de relació i interacció amb l’entorn. Prenent com a referència els projectes teòrics d’arquitectura obliqua de Paul Virilio, la relació entre les seccions de les diferents peces ens va començar a descobrir raconets on refugiar-se, taules per a jugar a cartes on també et pots estirar, passos secrets, placetes per fer reunions... Cada infant és diferent i pot habitar els espais de la forma en què es senti més a gust en cada moment!

Reestructuració de l'hort. Els horts són oportunitats precioses de naturalitzar els patis i crear una unió entre naturalesa, educació i lleure. Fer l'espai de l'hort més obert, de forma que pugui ser permeable al pas, que es generin llocs de descans més privatius i en contacte amb les plantes i arbres, i fins i tot poder-hi donar classes a l'aire lliure. Creiem en espais i propostes que no només responguin a una necessitat en concret, sinó que puguin adaptar-se a diverses formes d'ús i realitats que els faci molt més diversos, interessants i oberts. ​

Aquesta intervenció està programada per una següent fase, esperem poder-la compartir aviat!

Rocòdrom horitzontal. Tot un mur de limit de la pista (10m) s'equipa amb un rocòdrom per ampliar també les opcions esportives, amb elements de motricitat mitja que a més, no interfereixen amb les activitats més actives que es puguin dur a terme a la pista.