Petit projecte d’una pèrgola per albergar una parra a Vallromanes, en una casa familiar amb jardí. La forma del pati i del paviment ens incita a pensar... La construcció s’assenta en tres punts de suport, formant un triangle auto-estable. Els pilars i bigues es desenvolupen en un joc d’altures que, combinant-se, donen sensació de moviment, responent també a l’entorn i la orientació, baixant protegint del sol a la zona més exposada i obrint-se a l’àrea d’entrada permetent la vista de la gent que arriba.
Treballem amb tres materials base: fonaments superficials de formigó, amb la forma optimitzada que permeti també a la parra créixer prop de la base, estructura principal d’acer inoxidable i biguetes de fusta. El projecte busca generar el mínim residu, i els retalls materials ja són pensats per donar més complexitat als fonaments i generar una sèrie de bancs a diferents altures, per diferents edats i estats d’ànim.
Ara toca esperar a que la parra creixi i colonitzi l’estructura, donant-li el toc final al conjunt!
Projecte
Un projecte de línies senzilles que combinen altures creant aquest joc de línies, que es desenvolupa totalment en maqueta, buscant les formes que combinen millor en relació amb l’entorn, els accessos i l’orientació de la parcel·la.
Construcció
Una construcció complicada per un temps difícil i unes unions en tangència que requereixen d’una gran precisió. Tot i això, aconseguim resoldre en el calendari marcat, en espera de plantar la parra a la primavera.
Conclusió
Les formes de la maqueta prenen presència real, el contrast de l’acer principal, que permet convertir-se en gronxador per al petit de la família, amb la fusta, a l’espera d’una futura parra que colonitzi l’estructura donant un sostre vegetal final
