Reforma del pati de l'escola Fabra
Alella, 2025
La transformació del pati de l’escola Fabra d'Alella neix d’un procés de participació i creació col·lectiva construït amb tota la comunitat educativa. Un treball compartit que ha permès escoltar necessitats, imaginar possibilitats i repensar el pati com un espai viu, inclusiu i resilient. La proposta no busca fer un pati nou, sinó potenciar allò que ja funciona, millorar els espais que ho necessiten i ampliar les oportunitats de joc, relació, descoberta i aprenentatge per a la canalla.
El projecte treballa a partir de diverses estratègies: una lectura climàtica dels espais per afavorir el confort natural, la connexió entre patis per generar un ús més compartit i divers, l’activació de racons en desús amb gran potencial, el reforç de la infraestructura verda existent i una millor relació entre l’escola i el seu entorn urbà.
Aquesta primera fase posa en marxa algunes de les accions inicials de transformació del pati, amb intervencions concretes que comencen a activar nous usos i noves maneres d’habitar-lo.
MUR DE JOC DINÀMIC DEL PATI D'INFANTIL
El pati d’infantil de l’Escola Fabra és un espai ric i complex, organitzat a partir de diferents nivells que generen petites plataformes, racons i situacions diverses. Lluny d’entendre aquests desnivells com una dificultat, la proposta els interpreta com una oportunitat per fomentar un joc més lliure, imaginatiu i exploratori. Aquesta primera intervenció posa el focus en el mur que separa els diferents plans del pati, transformant-lo en un element actiu capaç de connectar espais, generar recorreguts i ampliar les possibilitats de relació amb l’entorn.
El mur deixa de ser un límit per convertir-se en un espai de joc i descoberta. A través d’una superfície inclinada que incorpora peces d’escalada, cordes, llistons de fusta, petites grades i espais de jardinera, l’element esdevé un suport perquè la canalla pugui grimpar, experimentar, descansar o observar. La proposta afavoreix el desenvolupament motriu i la presa de decisions durant el joc, convidant els infants a descobrir diferents maneres de travessar-lo i habitar-lo. Alhora, la incorporació de vegetació i materials naturals reforça el caràcter sensorial i pedagògic de l’espai, entenent el pati també com una aula exterior oberta a l’experimentació.
La intervenció s’ha dissenyat per integrar-se dins del conjunt del pati, mantenint la lliure circulació i garantint un entorn segur i inclusiu. El nou element conviu amb altres espais de joc accessibles ja existents, contribuint a generar un pati més divers, estimulant i equilibrat, on diferents formes de jugar i relacionar-se poden coexistir. Més que incorporar una peça aïllada, la proposta busca activar el conjunt del pati i reforçar la seva lectura com un únic paisatge de joc, aprenentatge i convivència.
A L'OMBRA DEL TRENCADÍS AL PATI DE MUNTANYA
La intervenció al pati de muntanya parteix d’una realitat molt present en molts patis escolars: la concentració d’activitat al voltant de la pista esportiva i la manca d’espais alternatius de trobada, descans i relació. Tot i ser un espai ampli, obert i amb una geometria molt flexible, el pati presentava un ús poc diversificat i amb poques zones confortables durant els mesos més càlids. A partir del procés participatiu amb l’alumnat i la comunitat educativa, es detecta la necessitat de generar nous espais socials i d’incorporar ombra com a infraestructura essencial per fer el pati més habitable al llarg de tot l’any.
La proposta incorpora cinc mòduls del sistema “A l’Ombra del Trencadís”, una infraestructura lleugera de generació d’ombra. Cada mòdul integra plataformes i bancs de fusta que permeten seure, conversar, descansar o realitzar activitats a l’exterior, mentre que els tendals tèxtils amplien les zones d’ombra i milloren el confort climàtic del conjunt del pati. El sistema, a més, té un caràcter estacional i adaptable: els tendals es poden instal·lar i retirar fàcilment pel mateix personal del centre segons les necessitats climàtiques i d’ús de cada moment.
La incorporació d’aquests nous espais reformula també la relació amb la pista esportiva, que redueix lleugerament la seva superfície per deixar lloc a usos més diversos i equilibrats, sense perdre la seva funcionalitat. Aquesta transformació permet alliberar espais per a futures zones de joc vinculades a la motricitat, l’equilibri i el moviment lliure, complementant l’activitat esportiva més reglada amb altres formes de joc i relació. Així, el pati de muntanya evoluciona cap a un espai més inclusiu, confortable i divers, capaç d’acollir diferents ritmes, interessos i maneres d’habitar-lo.
