Reforma del pati de l'escola Ocata
El Masnou, 2024
La transformació del pati de l’Escola Ocata neix d’un procés de creació col·lectiva en què tota la comunitat educativa va participar activament per imaginar noves oportunitats per als espais exteriors de l’escola. El projecte parteix d’aquesta escolta col·lectiva i entén el pati com un ecosistema viu, capaç d’acollir múltiples formes de joc, relació i aprenentatge. L’objectiu és generar un entorn més divers i equilibrat, on conviuen espais de moviment i activitat intensa amb zones de calma, descans i descoberta.
La intervenció s’organitza a partir de tres grans eixos: la transformació del pati nord de sauló amb nous paviments, espais de joc i elements naturals; la desjerarquització de la pista esportiva i l’activació dels seus marges per afavorir usos més diversos i inclusius; i, finalment, l’obertura del projecte cap al carrer, amb la pacificació del tram del carrer Roman Fabra davant l’escola. D’aquesta manera, el projecte entén que l’espai educatiu no acaba als límits del recinte escolar, sinó que també inclou els accessos, les trobades quotidianes i la relació amb el barri i l’espai públic.
PATI TOU
L’obertura de l’escalinata principal transforma un espai fins ara concebut únicament com a pas en un nou lloc de trobada i connexió entre els dos patis. La intervenció elimina tanques, baranes i petits murs que fragmentaven els recorreguts, i amplia les escales laterals generant unes grades que s’estenen cap als dos costats del pati. Aquesta nova configuració facilita la mobilitat, multiplica les formes d’accés i incorpora petites places i espais d’estar que afavoreixen nous usos i relacions quotidianes. L’escala central es manté com a eix principal de circulació, preservant-ne la composició original mentre els laterals es converteixen en una extensió activa dels espais de joc.
Una de les peces centrals de la intervenció és l’entarimat de fusta, que actua com a element connector entre els diferents àmbits del pati. Situat tant sobre el sauló com sobre el paviment de formigó, l’entarimat relaciona físicament i visualment els dos patis, alhora que millora l’ús de l’espai en dies de pluja o quan el terreny es troba enfangat. La proposta incorpora també la naturalització de l’hort existent, substituint la tanca rígida per un límit més amable i permeable format per troncs semi-enterrats i petits parterres amb vegetació aromàtica. Aquesta transformació integra millor l’hort dins la vida quotidiana del pati i afavoreix una relació més oberta i espontània amb aquest espai.
El projecte amplia també les oportunitats de joc i exploració amb la incorporació d’un nou sorral i d’un espai de rocòdrom. El sorral consolida un àmbit de joc ja molt utilitzat per la canalla, delimitat per la mateixa tarima de fusta i adaptat a activitats de descoberta i manipulació. Complementàriament, el rocòdrom introdueix noves possibilitats de motricitat i repte físic a partir d’una estructura lleugera en sec, formada per panells prefabricats fixats sobre una subestructura metàl·lica. Aquest conjunt d’intervencions contribueix a generar un pati més divers, flexible i ric en estímuls, capaç d’acollir diferents intensitats i formes de joc.
PATI DUR
La transformació del pati dur parteix de la voluntat de desjerarquitzar la pista esportiva i recuperar els seus marges com a espais habitables i actius. La intervenció principal se situa entre la pista i l’edifici històric de l’Escola Ocata, un límit fins ara molt rígid i poc accessible a causa del fort desnivell existent. El projecte replanteja aquest espai ampliant les grades i suavitzant els canvis de cota per generar una nova franja d’estada més còmoda i inclusiva. Aquesta nova grada no només facilita la circulació i l’accessibilitat, sinó que crea també un lloc on descansar, conversar o observar les activitats de la pista, aprofitant la bona orientació i l’assolellament d’aquesta part del pati.
Paral·lelament, es reformula la mateixa pista esportiva per adaptar-la a un model de pati més divers i inclusiu. La nova configuració redueix la centralitat del futbol i reorganitza els espais de joc per evitar interferències amb les zones tranquil·les i d’estada. Les noves porteries-cistella permeten combinar diferents esports i afavorir usos més flexibles de l’espai, mentre que la incorporació de jocs pintats al paviment —com xarranques, tres en ratlla i altres grafismes lúdics— amplia les possibilitats d’activitat més enllà de la pràctica esportiva convencional. D’aquesta manera, la pista deixa de ser un espai monofuncional per convertir-se en un entorn més obert, compartit i adaptable a diferents formes de joc i relació.
