A l'ombra del Trencadís
Sistematitzant la incertesa.
Projecte guanyador del concurs d'Ombratge Efímer de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Ecologia
Barcelona, 2024
“La originalitat consisteix en el retorna l’origen, és allò que torna a la senzillesa de les primeres solucions”.
- Antoni Gaudí -
La proposta “A l’ombra del Trencadís: sistematitzant la incertesa” és això: un sistema. Un sistema d’ombratge pensat per ocupar la ciutat i adaptar-se al màxim d’entorns possibles, generant nous espais no només d’ombra, sinó de relació, estada, passeig... de VIDA.
EL SISTEMA
El sistema parteix d’una regularitat, d’un sistema de mòduls amb capacitat per a poder agregar-se i generar una malla base que permeti adequar-se a qualsevol context urbà. Aquesta malla es modula a partir de dos paràmetres: la dimensió més restrictiva que podem trobar en el context urbà de la ciutat i les dimensions òptimes per a un fàcil transport de les diferents peces del mòdul. Així, es parteix de considerar una amplada de vorera de 5m -la predominant a la ciutat de Barcelona- i les dimensions d’un camió estàndard per a establir una malla base de 2,4m de distància entre pilars.
La versatilitat del sistema entra en joc a partir de 3 estratègies: el tipus de filtre d’ombreig que incorporen els panells prefabricats de coberta, l’alçada a la què es col·loquen respecte al paviment i un ampli ventall de dispositius que aporten domesticitat a l’espai i que són generadors d’activitat -dispositius d’il·luminació per casos d’entorns foscos, elements de mobiliari, elements de joc...-. Així es genera un joc de filtres, aire i llum que desdibuixa del tot la monotonia de la regularitat inicial.
L’adaptabilitat del taulell base en planta, gràcies a la dimensió del mòdul i al disseny constructiu de l’element i de les seves unions específiques, ofereix un ampli ventall d’opcions d’implantació. D’aquesta manera, l’estructura proposada s’adapta des d’entorns densos i estrets com és el cas d’un carrer convencional fins a espais més oberts i amplis com places, parcs o espais infantils i a les múltiples interferències que podem trobar en l’espai públic com són arbres, fanals, mobiliari urbà....
El mòdul base no és només conceptual; és també constructiu. L’estructura base de la proposta està generada per dos panells prefabricats i tecnificats; un de terra i un d’ombra, amb quatre pilars -també tecnificats- que fan de suport vertical.
Tot això en un context: la ciutat de Barcelona. La proposta neix de la fusió entre dos imaginaris i geometries que defineixen la ciutat: el trencadís i els quadrants de l’Eixample. El trencadís, la tècnica d’ornamentació representativa del modernisme català que no té un principi i un final, flueix adaptant-se a la forma i a les necessitats cromàtiques d’allò que cobreix com un mant infinit. Per altra banda, el concepte de “malla” de la trama de l’Eixample ens permet regularitzar aquesta geometria indomable, fer-ne un sistema reproduïble, adaptable i modular.
IMPACTE AMBIENTAL
A l'ombra del trencadís aposta per l’ús de materials de baix impacte ambiental, prioritzant recursos naturals, renovables i de proximitat. El material principal és la fusta de pi, utilitzada en els pilars i en les tarimes, que actua com a embornal de carboni i presenta una menor petjada ambiental en comparació amb materials convencionals com l’acer o el formigó. A més, s’ha evitat l’ús de tractaments tòxics, garantint un cicle de vida més saludable.
Els elements estructurals es resolen mitjançant components prefabricats i unions en sec, que faciliten el muntatge, desmuntatge i reutilització, allargant la vida útil dels materials i reduint residus. Els suports metàl·lics puntuals optimitzen l’ús de material i permeten evitar fonamentacions permanents.
El projecte entén la descarbonització no només com una qüestió material, sinó també com un canvi de paradigma en la manera d’intervenir a la ciutat. Aposta per solucions lleugeres, reversibles i adaptables que evitin transformacions permanents d’alt impacte i permetin respondre a condicions canviants. En aquest sentit, reivindica el valor de la temporalitat i la capacitat d’assaig com a eines per a una arquitectura més resilient.
Més enllà de reduir emissions, es tracta de generar espais que fomentin formes de vida més sostenibles, col·lectives i arrelades al territori, on el confort ambiental i la cohesió social esdevenen part essencial de la transició ecològica.
