top of page

A l'ombra del Trencadís

Sistematitzant la incertesa.

Projecte guanyador del concurs d'Ombratge Efímer de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Ecologia

Barcelona, 2024

“La originalitat consisteix en el retorna l’origen, és allò que torna a la senzillesa de les primeres solucions”.

- Antoni Gaudí -

 

La proposta “A l’ombra del Trencadís: sistematitzant la incertesa” és això: un sistema. Un sistema d’ombratge pensat per ocupar la ciutat i adaptar-se al màxim d’entorns possibles, generant nous espais no només d’ombra, sinó de relació, estada, passeig... de VIDA.

18.jpg

EL SISTEMA

El sistema parteix d’una regularitat, d’un sistema de mòduls amb capacitat per a poder agregar-se i generar una malla base que permeti adequar-se a qualsevol context urbà. Aquesta malla es modula a partir de dos paràmetres: la dimensió més restrictiva que podem trobar en el context urbà de la ciutat i les dimensions òptimes per a un fàcil transport de les diferents peces del mòdul. Així, es parteix de considerar una amplada de vorera de 5m -la predominant a la ciutat de Barcelona- i les dimensions d’un camió estàndard per a establir una malla base de 2,4m de distància entre pilars.

La versatilitat del sistema entra en joc a partir de 3 estratègies: el tipus de filtre d’ombreig que incorporen els panells prefabricats de coberta, l’alçada a la què es col·loquen respecte al paviment i un ampli ventall de dispositius que aporten domesticitat a l’espai i que són generadors d’activitat -dispositius d’il·luminació per casos d’entorns foscos, elements de mobiliari, elements de joc...-. Així es genera un joc de filtres, aire i llum que desdibuixa del tot la monotonia de la regularitat inicial.

Tot això en un context: la ciutat de Barcelona. La proposta neix de la fusió entre dos imaginaris i geometries que defineixen la ciutat: el trencadís i els quadrants de l’Eixample. El trencadís, la tècnica d’ornamentació representativa del modernisme català que no té un principi i un final, flueix adaptant-se a la forma i a les necessitats cromàtiques d’allò que cobreix com un mant infinit. Per altra banda, el concepte de “malla” de la trama de l’Eixample ens permet regularitzar aquesta geometria indomable, fer-ne un sistema reproduïble, adaptable i modular.

L’adaptabilitat del taulell base en planta, gràcies a la dimensió del mòdul i al disseny constructiu de l’element i de les seves unions específiques, ofereix un ampli ventall d’opcions d’implantació. D’aquesta manera, l’estructura proposada s’adapta des d’entorns densos i estrets com és el cas d’un carrer convencional fins a espais més oberts i amplis com places, parcs o espais infantils i a les múltiples interferències que podem trobar en l’espai públic com són arbres, fanals, mobiliari urbà....

 

El mòdul base no és només conceptual; és també constructiu. L’estructura base de la proposta està generada per dos panells prefabricats i tecnificats; un de terra i un d’ombra, amb quatre pilars -també tecnificats- que fan de suport vertical. Un sistema clar, senzill i reproduïble, amb una escala molt humana que serveix de refugi de descans, de relació i climàtic per a qualsevol entorn urbà de la ciutat.

CONCLUSIÓ

bottom of page